Material complementari

MARIE, LA ROJA
Rosa Maria Arquimbau

Què ens fa presoneres? Les lleis? Els prejudicis? La història? La mirada dels altres?

Una història entre reixes i barrots sobre una dona empresonada, acusada per l’agressió a un policia en una manifestació, que intentarà tenyir la presó de roig i canviar la mentalitat de les altres preses gràcies al seu compromís amb les lluites socials i el feminisme. Un espectacle que ens descobrirà tots els racons i les incongruències de la justícia i de l’amor.

Marie, la roja, amb dramatúrgia de Carles Mallol i direcció d’Ester Villamor, ens permetrà descobrir la faceta teatral de Rosa Maria Arquimbau, una de les escriptores catalanes més trepidants del segon terç del segle XX.

_____________________

Dramatúrgia de Carles Mallol

• Marie, la roja dramatúrgia de Carles Mallol a partir de "Marie la Roja..." de Rosa Maria Arquimbau.

_____________________

Un punt de partida

• Dur desig de durar (*) de Mercè Ibarz. Pròleg a l'edició de Pioneres Modernes.

Sobre Rosa Maria Arquimbau
Rosa Maria Arquimbau i el teatre: escrits de Julià Guillamon, extrets de la biografia "L’enigma Arquimbau, Sexe, feminisme i literatura a l’era del flirt" i del pròleg "El vodevil feminista" que precedeix el Teatre reunit d'Arquimbau editat per Arola.
Dones d'esquerra : Selecció dels capítols sobre Arquimbau dins l'estudi "Les dones d'Esquerra (1931-1939) i Les dones d’Esquerra (1939-1979). Memòria i testimonis de la Fundació Irla. Inclou una petita biografia de Rosa Maria Arquimbau, una anàlisi de la seva obra literària i periodística, el seu activisme feminista i polític, i dos breus escrits de l’autora: Constitució (1931) i Seccions femenines? (1932).

Sobre la temàtica
“El nostre vot” i “La presó de dones” (*): dos escrits d’Arquimbau seleccionats per l’Ester Villamor i el Carles Mallol per la seva rellevància a l’hora de treballar Marie la Roja.
Dones i presons: tres fragments sobre la temàtica de l’obra, també seleccionats per Ester Villamor i Carles Mallol.
Carlota Ferrer Ruiz, La Segona República: Victoria Kent. 2022. Dins de Dones i presó, les grans oblidades Treball de final de Grau de Dret a la Universitat Pompeu Fabra.
bell hooks, Teoria feminista: del marge al centre. 1984. Un text que planteja diversos aspectes claus en l’evolució del feminisme. En aquest fragment concret parla de la relació entre dones, de la solidaritat política i la sororitat. I acaba parlant de les presons interiors que s’han d’alliberar.
Goliarda Sapienza, La presó de Rebibbia. 1983. Sapienza és un referent internacional de l’autoficció. En aquest text parla de la seva experiència en una presó. L’autora ho expressa amb una poètica que fa pensar en el dolor de Marie la Roja..., escrita més de vint anys abans. Ha sigut un llibre de referència per a Mallol i Villamor.

Una reflexió
Vigilar i castigar: L’antropòleg i estructuralista francès, Michel Foucault (1975), va resseguir la funció de les presons en la història per determinar la funció avui en dia del càstig que exerceixen les institucions i quina evolució han sofert. En aquest text parla d’un fenomen: el panoptisme.

Tres propostes de l'equip artístic:
Un Podcast: SEIS BARROTES_De eso no se habla (45min): Un testimoni real sobre unes preses a una presó d'Àlaba. Aquí una mica de contingut extra sobre el podcast: https://deesonosehabla.com/contenido-extra-episodio-5/
Una pel·lícula: Le Bonheur (1965) d'Agnes Varda.
Una entrevista: Tokischa: «El racismo sigue, la esclavitud sigue. Ya no con el látigo, pero a través del trabajo. Es un ciclo que se repite»

(*) Material recomanat.

_____________________

Sessió Llegir el teatre (14/12/2023)
Enregistrament de la sessió

Col·loqui
Enregistrament del col·loqui moderat per Marta Marín-Dòmine 14/03/2025

_____________________

La directora ha dit....

“Jo soc una feminista una mica diferent a les altres” escrivia Rosa Maria Arquimbau, a la seva columna al diari La Rambla de Catalunya el març de 1931, i també “cal que el nostre feminisme sigui àmpliament liberal, radical i demòcrata. I que el lema sigui sempre la feminitat, ja que d’això, indubtablement, depèn el seu èxit.” Marie, la roja és una de les poques obres teatrals d’Arquimbau que va arribar a estrenar-se a Barcelona. Un text que fascina pel seu pensament avançat, per l'atreviment de fer protagonista una dona profundament compromesa amb la lluita social i els drets de les dones, i per endinsar-se en un espai tabú i complex d’abordar com són les presons. Què ens fa presoneres? Les lleis? Els prejudicis? La Història? La mirada dels altres? Ens hi apropem sense pèls a la llengua, amb un cridaner rouge à lèvres i sobre un bon taló d’agulla: amb genuí esperit Arquimbau.

Ester Villamor Baliarda