Sala de miralls

ESPECTACLE DE CREACIÓ A PARTIR DEL DIETARI SALA DE MIRALLS I EL POEMARI CENTRE DE BREVETAT DE FELIU FORMOSA
Espectacle de creació a partir del dietari Sala de miralls i el poemari Centre de brevetat de Feliu Formosa, amb altres textos dels seus dietaris A contratemps (2005), El somriure de l’atzar (2005) i Sense nostàlgia (2015, en preparació).
La mirada de Feliu Formosa sobre la família ha donat algunes de les pàgines més belles de la literatura catalana. Una veu incòmoda, senzilla, madurada, sobre la responsabilitat envers aquelles persones més properes, el desig a dins i a fora del nucli familiar, les emocions per les pèrdues, i les pèrdues de les emocions. La vida privada i la vida pública, el poeta i l’home de teatre, el gestor cultural i el ciutadà anònim, l’agitador artístic i l’inadaptat social.
L’excusa del seu vuitantè aniversari sembla una bona ocasió per rellegir escènicament els esglaons finals de la trajectòria d’aquest gran poeta i traductor, per acostar-nos a la força d’una veu cada cop més allunyada dels sorolls estridents d’un món que no té gaire interès a recordar-se d’aquells que van contribuir a fer-lo tal com és, i que ara només s’hi senten fora de lloc.


A FONS

Tinc la impressió constant
que hi sobro,
que hi sóc de més
enmig dels morts en qui continuo
tenint fe i els vius capaços
de fer-me perdre-la.
L’agitació a què em sotmeto
no em salvarà, però
tampoc no puc pas dir que tinc
cap altra cosa on refugiar-me.
(Feliu Formosa, «Desolació», dins Centre de brevetat)


En el seu 80è aniversari, rellegim escènicament el gran poeta i traductor Feliu Formosa