La Calisto

Sala Gran

El TNC s’enorgulleix de programar La Calisto, un espectacle total que combina música, pintura, dansa, interpretació, pantomima..., en la recuperació del fons de la nostra cultura d’un dels mites de l’imaginari europeu. Estem segurs que el nostre públic agrairà l’esforç del TNC per acostar-li aquesta mostra del millor i més complet teatre d’Europa, que segur que significarà un mestratge i una continuïtat.  Estrenada al Teatro San Apollinare de Venècia el 1651, La Calisto possiblement no es tornà a fer fins al 1970 al Festival de Glyndebourne, dirigida per Raymond Leppard. Han estat, però, René Jacobs i Herbert Wernicke els qui han recuperat definitivament La Calisto amb aquest brillant espectacle que, davant una estilitzada recreació de la «Sala del Mappamondo» del Palazzo Farnese, assumeix tot el calidoscopi de colors d’aquest drama heroicoeròtic: poètic, sulfurós, truculent, obscè, irònic i fins i tot histriònic. Hi són totes les constants del compositor i molt especialment el seu sentit de l’humor en matèria de sexe: hi ha un Júpiter (baríton) que s’ha de disfressar de Diana caçadora (i en aquesta producció canta com un contratenor!) per tal de seduir Calisto que és una mena de Sèmele lèsbica; hi ha una bella nimfa nimfòmana interpretada per un tenor; i un petit sàtir, que hauria de ser una veu blanca però que en aquesta versió és un contratenor. Tot plegat en un món de déus que sembla anunciar Offenbach, uns trencaments de to shakesperians i una fluïdesa del discurs musical que no tornarem a trobar fins a Rameau. Joan Matabosch