450 Volts

450 Volts

Un passat que encara no s’ha resolt

Quatre estudiants de batxillerat emprenen un treball de recerca que els confronta amb una ferida oberta de la ciutat: la Comissaria de Via Laietana 43, epicentre de la repressió franquista a Barcelona. A través de diferents testimonis, exploren els mecanismes de la tortura i l’obediència a l’autoritat.

Aquest projecte documental i escènic articula experiències reals i experiments de psicologia social, que es despleguen en un dispositiu on els estudiants representen, investiguen i descobreixen el relat a través de la filmació. Un espai metateatral on la memòria, la responsabilitat i la condició humana es posen a prova i conviden el públic a acompanyar-los en aquesta recerca inquietant i necessària.

El punt de partida d'aquest projecte és una ferida oberta de la ciutat: la Comissaria de Via Laietana 43, reconeguda com a Lloc de Memòria Democràtica el juliol del 2025, però encara activa com a prefectura policial. Aquesta convivència paradoxal —memòria i operativitat— revela fins a quin punt el passat no ha estat del tot assimilat. Diversos col·lectius i institucions reclamen que esdevingui un museu de memòria. Però, mentrestant, l'edifici continua allà, funcionant, com si la seva història no interpel·lés el present.


A través d'uns estudiants de batxillerat que fan un treball de recerca, proposo no només reconstruir els fets, sinó també endinsar-nos en el mecanisme íntim de la tortura i interrogar la presència de la violència en el cor mateix de la condició humana. Com s'aprèn a anul·lar l'altre? Com es naturalitza l'abús fins a convertir-lo en rutina? El projecte vol reunir veus de persones que van ser torturades, així com d'antics agents policials disposats a repensar-se. No per justificar res, sinó per comprendre els engranatges del poder, l'obediència i la
banalització del mal. El teatre serà el dispositiu per sostenir aquesta pregunta oberta: un espai on el mirall pot aparèixer i on cadascú decideix fins on vol mirar.


Marta Gil Polo

Idea original, recerca i direcció escènica 

Marta Gil Polo


Autoria i dramatúrgia
Marta Gil Polo, Marta Barceló

 

 

Amb 

Mikel Iglesias, Tafita Miró, Lis Montfol, Biel Montoro

Escenografia i il·luminació 

Cube.bz


Vestuari 

Nídia Tusal


Espai sonor 

Nacho López


Vídeo 

Joan Rodón


Ajudant de direcció 

Albert Massanas


Assessorament en centres penitenciaris 

Núria Güell

Assessorament en diàleg socràtic
Sira Abenoza


Equips tècnics i de gestió de la companyia


Cap tècnic 

Kiku Martínez


Producció executiva 

Marina Guarch


Direcció de producció
Ôscar Garcia Recuenco


Producció 

La Jarra Azul, Puça Espectacles, Teatre Nacional de Catalunya


Equips tècnics i de gestió del TNC

Agraïments
Jorge del Cura, Pilar Rebaque, Gemma Pasqual, Antoni Batista, Carles Fernández, Marta Galán, Albert Boronat, Maria Donoso, Andrea Carrero i Cira d'IRIDIA, Tomás Gil Márquez, Andrés Garcia Berrio, Jaume Asens, David Fernández, Jesús Requena i l’Escola de Policies de Catalunya, Mària Vallès, Cristina Lügstenmann i Escola Nancy Tuñón, Lluís Arruga, Tai Fati, Quim Gil, Mar Isern, Cristina López, Júlia Lino, Francesc Ofreccio, Sonia Ninyerola, Nerea Rodriguez, Valèria Sorolla, Moïse Taxé, Marc Tarrida, Roser Vilajosana i Jan Vilalta.

Testimoni

 Teresa Alabèrnia, Mireia Comas, Maribel Ferrándiz, Paqui García Lorite.