El Cadell

El Cadell transcorre en una casa pairal que s'erigeix com a autèntica protagonista i qui governa els seus habitants. L'obra també es podria titular L'hereu, aquest subjecte marcat des del naixement per uns estrictes codis i normes, més evidents o invisibles, per assegurar allò que s'espera d'ell i evitar qualsevol deserció o dissidència. En aquest petit món, on tot sembla girar al voltant de la figura masculina, de la seva continuïtat i del patrimoni material acumulat, són elles -mares, germanes, tietes...- els autèntics puntals de la casa.

Possiblement n'he estat conscient més tard però la diferència i la construcció de la masculinitat (també les seves fragilitats i dissidències) són dos vertebradors molt poderosos d'una part del meu teatre. Encara situat en el món rural, d'on procedeixo i que també és la geografia dels meus darrers títols (El Monstre, La Majordoma o El cos més bonic que s'haurà trobat mai en aquest lloc), ara hi sumo la qüestió del llegat. L'herència, en l'ambivalència de perpetuació o destrucció, és una qüestió que sempre m'ha fascinat i que alguns del nostres autors que més admiro i estimo, des de Santiago Rusiñol fins a Benet i Jornet, han tractat des de les seves òptiques.

Josep Maria Miró

Escenografia 

Alejandro Andújar

Vestuari 

Albert Pascual

Il·luminació 

Toni Ubach

Composició musical 

Xavier Albertí

Ajudanta de direcció 

Aina Minguell

Becari FEFCA del Ministerio de Educación y Cultura d'Uruguai 

Leonardo Sosa Constantini

Producció 

Teatre Nacional de Catalunya

Equips tècnics i de gestió del TNC