El Cadell

El Cadell

Una casa pairal. Ell hereta. Elles sostenen.

Una masia travessada per diverses generacions on tot el pes recau sobre l’hereu: el Cadell. En aquest món tancat i d’aparença immutable, la continuïtat del patrimoni i del nom sembla dependre d’una sola figura. Però, rere aquest ordre aparent, són elles les autèntiques protagonistes i les qui sostenen el dia a dia i la memòria d’aquest univers familiar.

Amb El Cadell, Josep Maria Miró —Premi Nacional de Literatura Dramàtica i una de les veus més internacionals del teatre català contemporani— torna al TNC després d’èxits com Fum o Temps salvatge. En aquesta nova peça, Miró aprofundeix en les dinàmiques de poder, herència i identitat, en una combinació d’arrelament local i projecció universal.

El Cadell transcorre en una casa pairal que s'erigeix en autèntica protagonista i que governa els seus habitants. L'obra també es podria titular L'hereu, aquest subjecte marcat des del naixement per uns estrictes codis i normes, més evidents o invisibles, per assegurar allò que s'espera d'ell i evitar qualsevol deserció o dissidència. En aquest petit món, on tot sembla girar al voltant de la figura masculina, de la seva continuïtat i del patrimoni material acumulat, són elles -mares, germanes, tietes...- els autèntics puntals de la casa.

Possiblement n'he estat conscient més tard però la diferència i la construcció de la masculinitat (també les seves fragilitats i dissidències) són dos vertebradors molt poderosos d'una part del meu teatre. Encara situat en el món rural, d'on procedeixo i que també és la geografia dels meus darrers títols (El Monstre, La Majordoma o El cos més bonic que s'haurà trobat mai en aquest lloc), ara hi sumo la qüestió del llegat. L'herència, en l'ambivalència de perpetuació o destrucció, és una qüestió que sempre m'ha fascinat i que alguns del nostres autors que més admiro i estimo, des de Santiago Rusiñol fins a Benet i Jornet, han tractat des de les seves òptiques.

Josep Maria Miró

Autoria i direcció 

Josep Maria Miró

Amb 

Mercè Aránega, Lurdes Barba, Màrcia Cisteró, Roberto G. Alonso, Àurea Márquez, Alba Pujol, Rosa Renom, Marc Tarrida

Escenografia 
Alejandro Andújar

Vestuari 
Albert Pascual

Il·luminació 
Toni Ubach

Composició musical
Xavier Albertí

So
Carles Bernal

Caracterització
Itziar Nzang

Moviment
Roberto G. Alonso

Música enregistrada per
Cobla Ciutat Girona

Flabiol i tamborí: Òscar Sánchez
Tible I:  David Plans
Tible II: Josep Salvatella
Tenora I: Josep Coll
Tenora II: Oriol Grèbol
Trompeta I: Joan Remacha
Trompeta II: Ton Martín
Trombó: Tomàs Espinosa
Fiscorn I: Enric Estrada
Fiscorn II: Joaquim Burjachs
Contrabaix: Eudald Sanllehí

Estudi de gravació
El local

Ajudanta de direcció 
Aina Minguell

Ajudant d'escenografia
Sergio Arribas

Ajudanta de vestuari
Joana Llach

Ajudant d'il·luminació 
Arnau Nadal

Construcció d'escenografia
Pascualin Estructures, 
Carles Piera Claramunt, 
Kike Blanco

Confecció de vestuari
Taller Goretti, 
Flock Llanes,
La Casa de Barrets

Ambientació
Berta Riera

Producció 
Teatre Nacional de Catalunya

Agraïments
Leonardo Sosa Constantini

Equips tècnics i de gestió del TNC