Informació
El carrer Franklin
- Lluïsa Cunillé
- Direcció Josep Maria Miró
- Sala Petita
- 02/07/2015 al 19/07/2015
Som en una ciutat on una onada salvatge de desnonaments ha poblat els carrers de pisos deserts, i gairebé ja no queden persones per formar part de les plataformes ciutadanes que s’esforçaven per posar fre a aquesta barbàrie social, perquè la majoria de gent ja ha estat desnonada.
Al carrer Franklin ara és el torn d’un matrimoni format per un taxista i una senyora de cos masculí i sexualitat futurista, la qual es dedica a impartir classes de piano i solfeig, de tangos i cuplets. El govern britànic, que està repartint entre els familiars les cendres de la seva il·lustre primera Ministra Margaret, ha fet arribar a una veïna de la parella un petit grapat de cendres de la Dama de Ferro, que posseeixen una evident força magnètica i poden arribar a amagar uns perillosos efectes secundaris. I mentre el matrimoni s’està amb tots els mobles de casa seva al mig del carrer, arribarà el governador del Banc d’Espanya, preocupat perquè ha perdut una carta d’amor compromesa, precisament dins el taxi del marit de la professora de cuplets.
Una farsa esbojarrada amb què Lluïsa Cunillé s’acosta al drama de la crisi econòmica que està redefinint alguns models socials del nostre temps, sense mostrar cap mena de sensibilitat davant la necessitat de tenir una llar i una feina per poder viure dignament.
La més implacable i despietada maquinària judicial, burocràtica i bancària s´ha posat en marxa i jo en sóc la víctima propiciatòria. Exactament a les set i deu de la tarda, em trobo enmig del carrer exposada a la intempèrie més absoluta i a la indefensió ciutadana més punyent. Digui-li que necessitaré de tots els recursos, trampes i circumloquis legals que fa servir amb els seus clients més rics i potentats per salvar casa meva del desnonament més injust i implacable… Escolti…és aquí? Em sent?
(Lluïsa Cunillé, El carrer Franklin)
> A FONS
Lluïsa Cunillé
Entre els seus darrers treballs destaquen Geografia (Teatre Nacional de Catalunya, 2014, dins l’espectacle Fronteres), Aquel aire infinito (Sala Beckett, 2013), Après moi, le déluge(Teatre Lliure, 2007), El bordell (Teatre Lliure, 2008), Occisió (Teatre Lliure, 2005), Barcelona, mapa d’ombres (Sala Beckett, 2004) o Et diré sempre la veritat (Teatre Lliure, 2002).
Ha signat la dramatúrgia de molts espectacles dirigits per Xavier Albertí, com PPP, Assajant Pitarra o El pes de la palla, i també ha escrit amb Paco Zarzoso nombrosos textos a quatre mans, com Patos salvajes, El alma se serena o Saló primavera.
Ha guanyat el Premio Nacional de Literatura Dramática (2009), el Premi Nacional de Teatre (2007) i el Premi Ciutat de Barcelona (2004). És cofundadora de la Companyia Hongaresa de Teatre i de la companyia La reina de la nit. Actualment, forma part del Comitè de Lectura del Teatre Nacional de Catalunya.
Josep Maria Miró
Entre la seva producció com a dramaturg, destaquen Fum (Teatre Nacional de Catalunya, 2013), Nerium Park (VII Premi Quim Masó, 2013), El principi d’Arquimedes (Festival Grec, 2012), Gang Bang (Obert fins a l’hora de l’Àngelus) (TNC, 2011), La dona que perdia tots els avions (XXXIV Premi Born 2009), La dona i el debutant (Premi Teatre Principal 2008) o Quan encara no sabíem res (finalista internacional de l’Stückmarkt i XX Premi 50è aniversari crèdit andorrà 2006).
També és autor de les dramatúrgies Com si entrés en una pàtria (a partir de textos de Joan Maragall) o Cocaïna, absenta, pastilles de valda i cafè amb llet (espectacle musical a partir de textos de Domènech de Bellmunt, Sebastià Gasch, Josep Maria Planas, Santiago Rusiñol i Ángel Zúñiga).
A més de dirigir els seus propis textos, ha signat el muntatge de l’òpera La voix humaine i d’altres espectacles de creació. Actualment, és membre del Comitè de Lectura del Teatre Nacional de Catalunya.
> L'ENTORN
L’arquitecta Itziar González (Barcelona, 1967) va ser regidora del Districte de Ciutat Vella de Barcelona entre 2007 i 2009. Va participar com a tècnica independent en el procés veïnal de participació ciutadana i reforma de la plaça Lesseps de l’any 2002, va ser redactora del Projecte d’intervenció integral del Barri de l’Erm de Manlleu i actualment treballa en diversos processos de mediació i resolució de conflictes en l’espai públic.
Una farsa esbojarrada amb què Lluïsa Cunillé s’acosta al drama de la crisi econòmica que està redefinint alguns models socials del nostre temps.
Al carrer Franklin ara és el torn d’un matrimoni format per un taxista i una senyora de cos masculí i sexualitat futurista, la qual es dedica a impartir classes de piano i solfeig, de tangos i cuplets. El govern britànic, que està repartint entre els familiars les cendres de la seva il·lustre primera Ministra Margaret, ha fet arribar a una veïna de la parella un petit grapat de cendres de la Dama de Ferro, que posseeixen una evident força magnètica i poden arribar a amagar uns perillosos efectes secundaris. I mentre el matrimoni s’està amb tots els mobles de casa seva al mig del carrer, arribarà el governador del Banc d’Espanya, preocupat perquè ha perdut una carta d’amor compromesa, precisament dins el taxi del marit de la professora de cuplets.
Una farsa esbojarrada amb què Lluïsa Cunillé s’acosta al drama de la crisi econòmica que està redefinint alguns models socials del nostre temps, sense mostrar cap mena de sensibilitat davant la necessitat de tenir una llar i una feina per poder viure dignament.
La més implacable i despietada maquinària judicial, burocràtica i bancària s´ha posat en marxa i jo en sóc la víctima propiciatòria. Exactament a les set i deu de la tarda, em trobo enmig del carrer exposada a la intempèrie més absoluta i a la indefensió ciutadana més punyent. Digui-li que necessitaré de tots els recursos, trampes i circumloquis legals que fa servir amb els seus clients més rics i potentats per salvar casa meva del desnonament més injust i implacable… Escolti…és aquí? Em sent?
(Lluïsa Cunillé, El carrer Franklin)
> A FONS
Lluïsa Cunillé
Entre els seus darrers treballs destaquen Geografia (Teatre Nacional de Catalunya, 2014, dins l’espectacle Fronteres), Aquel aire infinito (Sala Beckett, 2013), Après moi, le déluge(Teatre Lliure, 2007), El bordell (Teatre Lliure, 2008), Occisió (Teatre Lliure, 2005), Barcelona, mapa d’ombres (Sala Beckett, 2004) o Et diré sempre la veritat (Teatre Lliure, 2002).
Ha signat la dramatúrgia de molts espectacles dirigits per Xavier Albertí, com PPP, Assajant Pitarra o El pes de la palla, i també ha escrit amb Paco Zarzoso nombrosos textos a quatre mans, com Patos salvajes, El alma se serena o Saló primavera.
Ha guanyat el Premio Nacional de Literatura Dramática (2009), el Premi Nacional de Teatre (2007) i el Premi Ciutat de Barcelona (2004). És cofundadora de la Companyia Hongaresa de Teatre i de la companyia La reina de la nit. Actualment, forma part del Comitè de Lectura del Teatre Nacional de Catalunya.
Josep Maria Miró
Entre la seva producció com a dramaturg, destaquen Fum (Teatre Nacional de Catalunya, 2013), Nerium Park (VII Premi Quim Masó, 2013), El principi d’Arquimedes (Festival Grec, 2012), Gang Bang (Obert fins a l’hora de l’Àngelus) (TNC, 2011), La dona que perdia tots els avions (XXXIV Premi Born 2009), La dona i el debutant (Premi Teatre Principal 2008) o Quan encara no sabíem res (finalista internacional de l’Stückmarkt i XX Premi 50è aniversari crèdit andorrà 2006).
També és autor de les dramatúrgies Com si entrés en una pàtria (a partir de textos de Joan Maragall) o Cocaïna, absenta, pastilles de valda i cafè amb llet (espectacle musical a partir de textos de Domènech de Bellmunt, Sebastià Gasch, Josep Maria Planas, Santiago Rusiñol i Ángel Zúñiga).
A més de dirigir els seus propis textos, ha signat el muntatge de l’òpera La voix humaine i d’altres espectacles de creació. Actualment, és membre del Comitè de Lectura del Teatre Nacional de Catalunya.
> L'ENTORN
- COL·LOQUI amb Itziar González
L’arquitecta Itziar González (Barcelona, 1967) va ser regidora del Districte de Ciutat Vella de Barcelona entre 2007 i 2009. Va participar com a tècnica independent en el procés veïnal de participació ciutadana i reforma de la plaça Lesseps de l’any 2002, va ser redactora del Projecte d’intervenció integral del Barri de l’Erm de Manlleu i actualment treballa en diversos processos de mediació i resolució de conflictes en l’espai públic.
Una farsa esbojarrada amb què Lluïsa Cunillé s’acosta al drama de la crisi econòmica que està redefinint alguns models socials del nostre temps.
Fitxa artística
- Autoria
- Lluïsa Cunillé
- Direcció
- Josep Maria Miró
- Amb
- Xavier Albertí, Montse Esteve, Oriol Genís, Lina Lambert, Xavier Pujolràs