El president

Amb el país en un estat de crispació creixent, la parella presidencial acaba d’escapar il·lesa d’un atemptat que s’ha endut la vida de l’estimat gos de la presidenta i també d’un coronel. El terror que experimentaran el president i la presidenta —accentuat pel risc de ser assassinats pel seu propi fill, que s’ha passat a les files anarquistes— revelarà progressivament l’abisme que separa la solidesa aparent del seu poder i la mediocritat de la seva fragilitat real.
La farsa política construïda per Thomas Bernhard ataca sense cap mena de concessions les bombolles dels nuclis de poder, per oferir aquesta despietada radiografia d’una intimitat familiar en què la companyia de massatgistes, confidents i amants oficials només serveix per distreure les solituds inevitables d’una parella de dirigents amb aires dictatorials, que són tan incapaços de connectar amb el seu poble com amb ells mateixos.


A FONS

Thomas Bernhard
Va néixer als Països Baixos l’any 1931 i va viure la major part de la seva vida a Àustria, on va morir l’any 1989 a conseqüència d’una llarga malaltia que patiria des de la seva adolescència. Va estudiar al Conservatori de música i d’art dramàtic de Viena, i al Mozarteum de Salzburg, abans de dedicar-se a l’escriptura, primer com a periodista i ben aviat com a novel·lista i dramaturg.
Al llarg de la seva vida es mostraria extremadament crític amb la història contemporània austríaca, i la virulència de les seves denúncies contra la vida pública d’aquest país, que va protagonitzar així bona part de la seva producció literària i teatral, el convertirien en una persona sovint incòmoda per als estaments oficials.
Entre les seves obres que s’han pogut veure als escenaris catalans es poden mencionar les peces teatrals L’home de teatre, A la meta, L’ignorant i el dement, Senzillament complicat o Ritter, Dene, Voss, així com les adaptacions de les seves novel·les Mestres antics, Extinció o Tala.
 
Carme Portaceli
Entre els darrers espectacles que ha dirigit, cal mencionar Krum de Hanoch Levin (Festival Grec, 2014); Las dos bandoleras de Lope de Vega (Compañía Nacional de Teatro Clásico, 2014); El vídeo no el veu ningú de Martin Crimp (Festival Grec, 2012 i Centro Dramático Nacional, 2012); Els baixos fons de Maxim Gorki (Teatre Nacional de Catalunya, 2012); La nostra classe de Tadeusz Slobodzianek (Festival Grec, 2011); Conte d’hivern de William Shakespeare (Temporada Alta, 2010); Prometeu d’Èsquil / Heiner Müller (Inauguració del Festival Grec 2010); L’auca del senyor Esteve de Santiago Rusiñol (Teatre Nacional de Catalunya, 2010) o Te doy mis ojos d’Icíar Bollain i Alicia Luna (Teatre de l’òpera de Hanoi, Vietnam, 2009).
Des de l’any 2004 és la directora artística de la FEI – Factoria Escènica Internacional. Entre els premis que ha guanyat com a reconeixement per la seva feina, cal destacar un Premi Max al Millor text teatral per Fairy (juntament amb Toni Martín), un Premi de la Crítica al Millor espectacle per Què va passar quan Nora va deixar el seu home d’Elfriede Jelinek i un Premi Serra d’Or al Millor espectacle per La missió de Heiner Müller.
L'ENTORN
 

• COL·LOQUI amb Miguel Sáenz

Sala Tallers 14/11/2014

El col·loqui sobre El President comptarà amb la presència de Miguel Sáenz, traductor de l’obra completa de Thomas Bernhard al castellà, juntament amb Bernat Puigtobella, traductor de l’obra al català, i Carme Portaceli, directora de l’espectacle. 
Miguel Sáenz (Larache, 1932) és doctor en Dret i llicenciat en Filologia alemanya per la Universidad Complutense de Madrid. La seva tasca com a traductor literari ha estat reconeguda per nombrosos guardons. És membre de l’acadèmia alemanya de la llengua i de la Real Academia de la Lengua Española. Ha traduït pràcticament tota l’obra de Thomas Bernhard al castellà, sobre el qual va escriure una biografia. 


«Dirigits per Carme Portaceli en un dels seus treballs més inspirats, Orella i Renom tenen en El President unes interpretacions de les que no s'obliden.»
Joan Anton Benach (La Vanguardia)

«Anna Lizaran ja té hereva: Rosa Renom» 
Àlex Gorina (Catalunya Ràdio)

«Bernhard es uno de los grandes autores europeos: radical, punzante, inteligente... El President (1975) es una obra redonda, amable y muy ágil, que permite la crítica sin abandonar el humor»
Maria José Ragué (El Mundo)