La América de Edward Hopper

Teatre Eva Hibernia (La Rioja, 1973) és llicenciada i especialista en Dramatúrgia i Direcció en Arts Escèniques per la Real Escuela Superior de Arte Dramático de Madrid. Entre les seves peces destaquen Mu (fragmentos) (1996); El arponero herido por el tiempo (Accèssit al Premio Nacional Marqués de Bradomín, 1997); Lamento (2001); Ñi Jujrí Mujrí (No és fàcil de dir) (2005); Fuso negro (Accèssit al Premio Nacional de Teatro SGAE 2005), i Una mujer en transparencia (estrenada a la Sala Tallers la temporada passada en el marc del Projecte T6). Ha dirigit, entre d’altres, Cova Cortázar, amb dramatúrgia de Karel Mena sobre textos de Julio Cortázar (2004), Reina Carolina (2005) i Trece rosas, de Júlia Bel (2006). L’any 2000 funda, juntament amb Júlia Bel, Delirio, un grup de creació de projectes de format divers. Un home i una dona. Una habitació d’hotel. Una finestra. Una clau (que obre què?). Un cicle. Aconseguir la multiplicitat d’una sola cosa: totes les persones que s’amaguen en una única persona; totes les habitacions que se superposen en una habitació; tots els secrets que s’obren amb una sola clau; totes les finestres que porten a la infinitud. Moltes maletes, molts llibres, moltes preguntes. Paraules. Segurament, el cor d’aquest text, allò que batega i construeix l’obra, és el dilema de la fe en la paraula. Nedar, amb l’ajuda dels miralls, entre les paraules que ens ofeguen. Confiar (algun jo que ens habita ha de confiar) en trobar la pròpia Amèrica.