La madre de Frankenstein

Almudena Grandes

El retrat d’un país més catòlic que els catòlics i que sempre té raó


1954. Germán Velázquez torna a Espanya des del seu exili a Suïssa, on hi ha passat més de la meitat de la seva vida, per treballar al manicomi de dones de Ciempozuelos. Allí es retroba amb l’Aurora Rodríguez Carballeira, una parricida paranoica, eugenèsica, intel·ligent, brillant, que ell va conèixer a la clínica del seu pare als 13 anys i que el va fascinar fins a l’extrem de fer-se psiquiatra. I també es troba amb un país que ja no reconeix: la rotunditat del sol, els caps humiliats de les dones, unes altres banderes, altres noms als carrers, por, silenci...


Un pacte amb la pròpia Almudena Grandes ens porta a fer l’adaptació d’aquesta novel·la, la cinquena dels Episodios de una guerra interminable, situada als anys 50 en ple franquisme, a un manicomi de dones, el retrat d’un país on les diferències socials i ideològiques són el que determinen les relacions humanes.


Carme Portaceli Roig