Espectacle finalitzat

Les jours de mon abandon

Elena Ferrante

Concepte, adaptació i direcció Gaia Saitta
Sala Petita
07/02/25 al 09/02/25

Les jours de mon abandon

Més enllà del gènere i contra tota lògica

A la Itàlia de finals dels anys 90, Olga, una dona de 40 anys casada i amb dos fills, és una mare i una esposa devota. Intenta portar una vida en perfecta adequació amb allò que la societat li ha imposat. Un dia, el seu marit la deixa per una dona més jove que ella, com en una patètica telenovel·la. I aleshores, tot el seu univers s’esfondra. Immersa en un sentiment de perill constant, cau una espiral de ràbia i es converteix en una dona vulgar, violenta i grotesca. Com reconstruir-se a si mateixa?

En aquesta adaptació de la novel·la d’Elena Ferrante, l’actriu i directora d’escena Gaia Saitta encarna la protagonista d’aquesta història, acompanyada dels seus fills i del seu gos.

La primera vegada que vaig llegir Les jours de mon abandon d’Elena Ferrante, em vaig quedar sense alè abans d'arribar al final de la història. Vaig aguantar el llibre lluny de mi, com si volgués mantenir a distància la seva protagonista i el seu entorn. La Itàlia dels anys 1990 és la Itàlia de la meva mare, molt més que la meva, i tanmateix la seva marca continua adherida al meu cos. El model únic de família, l’amor, l’èxit. La devoció per la normalitat i els seus dictats. L’Olga, malgrat el seu enginy i la seva intel·ligència, reflecteix aquest món a la perfecció. Però Elena Ferrante ens mostra la cara oculta de la història. Ens porta de la mà i ens presenta una altra Olga. La dona escandalosa i poderosa que s’allunya de la seva època per connectar amb un període arquetípic. La dona que em dona el desig i la força per convertir-me en la persona que soc. Més enllà del gènere i contra tota lògica. Sí, tenia necessitat d’explicar aquesta història.

Autoria: Elena Ferrante
Concepte, adaptació i direcció: Gaia Saitta
Text i dramatúrgia: Gaia Saitta i Mathieu Volpe

Amb: Jayson Batut, Flavie Dachy / Mathilde Karam, Gaia Saitta, Vitesse (el gos)

Col·laboració artística
Sarah Cuny
Mathieu Volpe
Jayson Batut

Escenografia
Paola Villani

Vestuari
Frédérick Denis

Il·luminació
Amélie Géhin

Musica i disseny de so
Ezequiel Menalled

Disseny i producció de vídeo
Stefano Serra

Ajudanta de direcció
Sarah Cuny

Ajudant de vídeo
Arthur Demaret

Mecanització del decorat
Chris Vanneste

Entrenament actoral dels infants
Lola Chuniaud

Entrenament del gos
Casting Tails- Tim Van Brussel (tasca duta a terme amb tot el respecte a l’animal)

Alumnes en pràctiques
Lou-Ann Bererd (disseny d’escenografia),
Tania Chirino (direcció),
Paul Canfori (direcció)

Construcció d’escenografia i confecció de vestuari
Tallers del Théâtre National Wallonie-Bruxelles

Equips tècnics i de gestió de la companyia
Cap tècnic
Giuliana Rienzi

Tècnic de llums
Corentin Christiaens

Tècnic de so
Pawel Wnuczynski

Regidoria d’escena
Thomas Linthoudt

Producció
Théâtre National Wallonie-Bruxelles

Coproducció
Kunstenfestivaldesarts, Piccolo Teatro Milano - Teatro d’Europa, CSS Teatro stabile di innovazione del FVG, Teatre Nacional de Catalunya, Théâtre de Namur, Le Manège Maubeuge, La Coop asbl, Shelter Prod

Amb el suport de
BAMP – Brussels Art Melting Pot, Tax Shelter.be, ING i el Tax Shelter del govern federal belga

Un espectacle de
Gaia Saitta/If Human inspirat/basat en I giorni dell’abbandono d’Elena Ferrante © 2002 by Edizioni E/O