Maria Rosa

Àngel Guimerà

Teatre Intriga, assassinat, desig, pecat, remordiment. Maria Rosa i Marçal, dos éssers amb els sentits vius i amb els nervis a flor de pell, mostren a l’espectador, no sense dificultats, els aspectes més tèrbols de la seva intimitat en el context d’una societat en procés de transformació. Guimerà descriu a Maria Rosa la perversa atracció fatal de dos personatges viscerals que lluiten amb neguit i dramatisme per la seva realització personal. A cara o creu.   «25 de novembre (1894) He sortit del teatre indecís. Recordant escenes, crits d’amor i d’odi, barrejades amb estrèpits de rialles. A casa he començat a sentir-la, la força, la grandesa del drama; aquest, desvetllant-me, em dominava, i a la fi ha arribat a guanyar-me. Mai havia entrat en el teatre català una ventada de veritat tan forta.»  Francesc Rierola: fragment del seu Dietari.