Uns altres Sagarra

Núria Santamaria

L’any 1947, desenganyat amb algunes dinàmiques del món teatral català, Josep Maria de Sagarra decideix instal·lar-se a París i entra en contacte amb els nous aires de l’escriptura de Tennessee Williams, Camus, Kafka o Steinbeck. Aquesta necessitat de renovació estilística el porta a compondre Galatea,Ocells i llops i L’alcova vermella, probablement les obres en què Sagarra aprofundeix amb major originalitat el seu compromís estètic com a dramaturg.

La forta personalitat d’aquests tres textos va suposar una certa desconnexió respecte el públic del seu temps habituat a un Sagarra més complaent, la qual cosa ha acabat condemnant unes obres excepcionals a un cert oblit que resulta injust i sobretot difícil d’entendre si les llegim des d’una mirada contemporània. Redescobrir aquestes peces que encara tenen molt a dir-nos, pot significar redescobrir un dels nostres dramaturgs més importants per encaixar-lo millor en la nostra tradició cultural.