Vent de garbí i una mica de por

Maria Aurèlia Capmany

Un retrat àcid de la burgesia catalana


Cadaqués, Sitges i Caldetes. Diversos estiuejants gaudeixen de les vacances en situacions similars però en moments històrics molt diferents: durant el juliol del 1968, el 17 de juliol del 1936 i el 30 de juliol del 1909. A través d’aquest recorregut pel temps, l’espectacle es transforma en un mirall de l’immobilisme i l’hermetisme de la burgesia catalana.


___________________________________________________________________________________________________

Quan en una entrevista televisiva Montserrat Roig preguntà a Maria Aurèlia Capmany sobre el retrat de la burgesia catalana en la seva obra, aquesta respongué:

La burgesia catalana és molt novel·lable, perquè no s’assembla a l’anglesa. Perquè és inestable, és insegura, és canviant […], és curta, s’acaba, es destrueix a si mateixa, és agònica i intranquil·la i això, naturalment, la converteix en un personatge col·lectiu enormement atractiu.

Partim del text Vent de garbí i una mica de por per continuar observant els patrons del comportament burgès, l'etern immobilisme de les classes benestants, i per continuar travessant la sensació de desclassats que planteja la Capmany. Sentim ben endins la consciència de classe, però, per quin motiu ens costa parlar-ne?


Judith Pujol