L'Orestie

Èsquil

L’Orestíada, és una vella història, una història de sang vessada i de venjança interminable, una història de destins humans arrossegats pels remolins del futur que es prepara. La història d’un triomf silenciat des del seu origen i embrutat per l’excés del seu esclat. «El Cor: A mi Orestes m’ofèn i mai no el deixaré anar: ni que s’amagui sota terra. No serà alliberat. És un maleït, i arreu on vagi trobarà algú que enmig del front li marqui la venjança.» (De Les eumènides)