Montenegro

Ramón María del Valle-Inclán

Les Comedias bárbaras narren l’esplendor i la decadència d’una nissaga gallega d’altius i despòtics senyors feudals, encarnats en la figura de Don Juan Manuel Montenegro. La poderosa paraula de Valle-Inclán retrata l’apogeu i la decadència d’un home que emprèn un viatge expiatori de penediment i redempció fins a immolar-se juntament amb un grup de pidolaires: les veus ardents dels desposseïts confrontades amb les dels hereus, llops degradats d’un llinatge que va renunciar als valors de l’èpica feudal per una cobdícia devastadora, els udols dels quals anuncien una nova era salvatge i banal... «¡Malditos estamos! Y metidos en un pleito para veinte años.» La trilogia es tanca amb aquesta frase, que l’autor va incorporar després de les primeres edicions, quan el segle vint ja començava a apuntar maneres; un final indecorosament prosaic que esdevé grotesc en agermanar-lo magistralment amb allò que era sublim... Després d’aquest final obscur, retorna la realitat; una realitat estrafolària, desproveïda de la grandesa de les grans epopeies... Ramon Barea —Premio Nacional de Teatro 2013— protagonitza aquesta versió de les Comedias Bárbaras que ha fet el director artístic del Centro Dramático Nacional, Ernesto Caballero, condensant en sol un espectacle les tres peces que conformen el cicle de Valle-Inclán, i rebatejant-lo com a Montenegro.

''Tengo oído, que también sucede por veces heredar aquella condición de la leche que se mama, y no de la sangre. Yo tuve una nieta criada por una cabra, y no he visto en los días de mi vida criatura a quien más le tirase andar por los altos.''
Ramón del Valle-Inclán, Comedias bárbaras: Águila de Blasón

Sessions adaptades per a persones amb discapacitat sensorial: 

• 18/10 Sessió a les 20:00
• 19/10 Sessió a les 18:00

A FONS

Ramón del Valle-Inclán
Va néixer a Galícia l’any 1866, on també va morir l’any 1936. Està considerat com un dels majors renovadors del teatre espanyol del darrer segle, i el seu estil literari va evolucionar des d’un modernisme exuberant fins al desenvolupament d’una sensibilitat tragicòmica pròpia, que es cristal·litzarà en el gènere de l’«esperpent», el qual ha esdevingut una de les fites principals de la dramatúrgia del primer terç del segle xx, anticipant les renovacions estètiques que tindrien lloc als escenaris europeus després de la Segona Guerra Mundial.
En la seva obra —que amb freqüència trobarà les fonts d’inspiració en la mitologia gallega— ocupa un espai molt destacat la trilogia de las Comedias bárbaras, formada per Cara de Plata (1922), Águila de blasón (1907) i Romance de lobos (1908), juntament amb títols com Farsa italiana de la enamorada del rey, Farsa y licencia de la reina castiza, Divinas palabras i Luces de Bohemia, amb els quals assentarà les bases tècniques de l’«esperpent», a partir d’una deformació grotesca del naturalisme.
Valle-Inclán va tenir un actiu paper polític, que el va dur a participar en la creació d’Alianza Republicana i a presentar-se com a diputat per La Corunya amb el Partit Radical de Lerroux. També va destacar en la seva faceta com a prosista, en la qual cal mencionar la seva novel·la Tirano Banderas i el seu gran projecte narratiu, El ruedo ibérico, que va deixar inacabat.
 
Ernesto Caballero
Director artístic del Centro Dramático Nacional des de 2012.
Ha escrit més de vint obres teatrals, i en la seva trajectòria com a director escènic destaquen els seus muntatges amb la Compañía Nacional de Teatro Clásico —Sainetes de Ramón de la Cruz (2006), La comedia nueva de Leandro Fernández de Moratín (2008) i En esta vida todo es verdad y todo mentir de Calderón de la Barca (2012); així com les produccions del Centro Dramático Nacional —El señor Ibrahim y las flores del Corán d’Eric-Emmanuel Schmitt (2004, Premi Max al Millor text adaptat), Las visitas deberían estar prohibidas por el Código Penal, sobre textos de Miguel Mihura (2006), Presas d’Ignacio del Moral i Verónica Fernández (2007), La colmena científica o el Café de Negrín de José Ramón Fernández (2010) i Doña Perfecta de Benito Pérez Galdós (2012).
També és director artístic de la companyia Teatro El Cruce, amb la qual ha posat en escena títols com Auto (que va rebre el Premio de la Crítica), La tortuga de Darwin de Juan Mayorga i La fiesta de los jueces, basada en El càntir trencat de Heinrich Von Kleist.

L'ENTORN
 

• Col·loqui amb Bernat Dedéu

El col·loqui sobre Montenegro (Comedias bàrbaras) comptarà amb la presència de Bernat Dedéu, filòsof i periodista, juntament amb Ernesto Caballero, director de l’espectacle.
Bernat Dedéu (Barcelona, 1979) és llicenciat en Filosofia per la Universitat de Barcelona, amb un màster a la New School For Social Research de Nova York. També és músic i exerceix com a periodista. Ha estat corresponsal de la Cadena SER, de RAC1 i de la revista Ópera Actual a Nova York. Actualment, col·labora en diversos mitjans i ha estat membre de la Junta Directiva de l’Ateneu Barcelonès.
 

• Conferència Lo sobrenatural en Valle-Inclán

Tot allò que és màgic i sobrenatural té un lloc preeminent en la poètica de Valle-Inclán, des de l’esoterisme de La lámpara maravillosa fins a la bruixeria de Ligazón; des de les al·lusions a Madame Blavatsky a Luces de Bohemia fins a l’aparició de la Santa Compaña a Romance de lobos. Les prodigioses Comedias bárbaras, que Ernesto Caballero ha sabut refondre a Montenegro, constitueixen, per elles mateixes, un catàleg d’aquest món extraordinari en diversos aspectes: en aquestes comedias hi ha fantasmes, homes animalitzats, mancias, aparicions místiques i un inconfusible poso ocultista. Tot plegat ens revela no només la vessant salvatge de Valle, sinó també la seva modernitat, ja que, aquest interès pel més enllà va ser, a la seva època, un element comú entre el més atrevit de la literatura europea.
Creo cada día con mayor fuerza que el hombre no se gobierna por sus ideas ni por su cultura. Imagino un fatalismo del medio, de la herencia y de las tareas fisiológicas, siendo la conducta totalmente desprendida de los pensamientos. Y, en cambio, siendo los oscuros pensamientos motrices consecuencia de las fatalidades de medio, herencia y salud. Sólo el orgullo del hombre le hace suponer que es un animal pensante.
(Ramón del Valle-Inclán, carta a Cipriano Rivas Cherif)


El regreso del Valle-Inclán más salvaje.
El Pais, 27/11/2013

Entrades gratuïtes per a joves entre 18 i 25 anys a través del projecte 'Escena 25'.
Escena 25