L'hostal de les tres Camèlies

L’hostal de les tres Camèlies és una obra que, sota una capa de ruralisme català, amaga en els seus replecs la mirada profundament existencialista del millor teatre europeu de postguerra. I el cert és que no resulta difícil reconèixer, entre línies, la negror d’obres com
El malentès, d’Albert Camus, o com A porta tancada, de Jean-Paul Sartre.

L’angoixa de la impossibilitat de qualsevol sortida és probablement un sentiment comú de la generació que va patir, primer, l’horror de les guerres i, després, la desesperança de les seves conseqüències. No hi ha possibilitat de redempció. A aquest sentiment, Mercè Rodoreda hi afegeix, a més, una capa que delimita el seu punt de vista: el de la particular indefensió de la dona, una dona sotmesa al poder i a l’arbitrarietat de l’home. Rodoreda no és una escriptora amable. No li fa por abordar amb la seva escriptura els aspectes més escabrosos de l’ànima humana. No li fa por submergir-se en la pròpia biografia –per més que parcialment l’ocul-ti rere el vel de la ficció per fer que la poesia brolli sense pietat.

Contraposar els dos mons, el de la història personal de Rodoreda –guerra, separació, derrota, exili, desconnexió, desamor– i el del mirall literari de l’existencialisme europeu, ha estat en gran mesura l’objectiu de l’actual versió de L’hostal de les tres Camèlies. És a dir, fer emergir l’escriptura dramàtica amb tota la seva força.

Pablo Ley

Escenografia 

Paco Azorín

Vestuari 

Carlota Ferrer

Il·luminació 

David Picazo

Composició i música en directe
Judit Farrés

Coreografia 

Ferran Carvajal
 

Producció 

Teatre Nacional de Catalunya, Teatre Principal de Palma

Equips tècnics i de gestió del TNC