Estaria bé morir en l'ordre en què vam néixer

Muntar una obra és, per a mi, l’oportunitat de continuar desmuntant allò humà que atrapa el que és viu en molts nivells.

En aquesta nova peça partim d’una situació precisa: la inauguració d’un restaurant en una Barcelona devastada per les tempestes. A partir d’aquí, l’escena es converteix en un laboratori on, lluny d’afirmar certeses sobre la vida o sobre el teatre, assagem les preguntes que creiem que ressonen col·lectivament.

Les tensions de l’obra no estan aïllades: emergeixen de les condicions materials que les produeixen. Tota crisi és situada. Ens interessa exposar-nos a aquestes crisis, esdevenir cossos encara més vulnerables i acollir, amb una certa dolçor, la desesperació de la incertesa.

Guillermo Cacace

Escenografia i vestuari

Alberto Albelda

Il·luminació 

Sylvia Kuchinow

Espai sonor i disseny de so
Lucas Ariel Vallejos

Ajudanta de direcció
Ana Carolina Parisi

Producció 

Teatre Nacional de Catalunya

Equips tècnics i de gestió del TNC