Purga

Un any després de la independència d’Estònia, els traumes de la invasió soviètica encara són perceptibles, i el país està duent a terme una reforma agrària que les màfies —formades en bona part per antics membres del KGB —aprofiten per enriquir-se a còpia de robar fusta als ciutadans indefensos i vendre-la després a Finlàndia.
Una noia jove s’acaba d’escapar d’una d’aquestes màfies que la volia explotar sexualment i es presenta d’amagat a l’indret on viu la germana de la seva àvia, una dona que s’ha reclòs en una casa de camp plena d’objectes de l’antic règim i deixa passar el temps aïllada d’un entorn que no cessa de recordar-li el Price que va haver de pagar per sobreviure mentre tants altres —com la seva mateixa germana— eren deportats cap als gulags de Sibèria.
En el contacte entre aquestes dues generacions, s’iniciarà un dolorós viatge de retrobament amb les arrels familiars, trencades per la violència stalinista i les diferents actituds de les víctimes respecte dels invasors, que potser ajudarà a tancar algunes de les ferides que no deixaran d’estar obertes mentre hi hagi identitats borroses que no sàpiguen com encaixar en una realitat que ha provat d’ocultar-les.
La dramaturga i novel·lista Sofi Oksanen és una de les figures més consolidades de l’escena finlandesa, i la seva obra ha estat traduïda a una quarantena de llengües. 

La mare de petita parlava, però d’adulta ja no. Quan la mare va arribar a Sibèria, va deixar de parlar. Mai no he sentit que digués res més que «sí, sí». L’àvia em va dir que de nena parlava. Tothom pensa que la mare és muda però no ho és. Simplement va deixar de parlar. I ara que sóc aquí, em sembla que tinc tot el dret de sentir de la teva boca el perquè.
(Sofi Oksanen, Purga)


A FONS

Sofi Oksanen
De pare finès i mare estoniana, Sofi Oksanen ocupa un lloc destacat entre la nova generació d’autors finlandesos des de l’aparició de la seva primera novel·la, Stalinin lehmät (Les vaques de Stalin, 2003), que va esdevenir objecte d’apassionats debats al seu país i va suposar que l’autora fos nominada per al premi Runeberg, un dels premis literaris més prestigiosos del seu país.
La seva primera obra teatral, Purga, va ser estrenada al Teatre Nacional de Finlàndia l’any 2007. L’èxit de públic i crítica animaria l’autora a escriure’n una versió novel·lística amb el mateix títol, la qual va cridar ràpidament l’atenció internacional, alhora que va valdre a Oksanen nombrosos premis literaris, com els prestigiosos Premi Finlàndia o el Premi de Literatura del Consell Nòrdic. Aquesta versió de Purga ha estat traduïda a més de trenta llengües, alhora que ha contribuït a situar Sofi Oksanen entre les veus principals de la literatura narrativa i dramàtica fineses.
 
Ramon Simó
Des de 2012 dirigeix el Grec Festival de Barcelona.
En la seva trajectòria com a director d’escena i escenògraf, ha treballat en nombrosos teatres públics, com el Centre Dramàtic de la Generalitat, el Teatre Nacional de Catalunya, el Centro Dramático Nacional o el Teatre Lliure, i en coproduccions amb diferents festivals. També ha treballat amb diversos productors privats, com El Teatro Fronterizo, la Sala Beckett, Focus o C.I.R.T.A.
Ha estat director artístic de Fira Tàrrega Teatre al Carrer, membre del Consell Assessor del Teatre Nacional de Catalunya i cap de l’especialitat de Direcció escènica i dramatúrgia de l’Institut del Teatre, on és professor. És autor d’assajos teatrals com La retòrica de l’emoció i Stanislavski. La tècnica de l’actor, així com de diversos articles en revistes especialitzades en el món de l’escena.
Entre els seus darrers treballs com a director es poden mencionar Per un sí o per un no de Nathalie Sarraute (Sala Muntaner, 2014), Ball de titelles (Teatre Nacional de Catalunya, 2012), Els dolents de Steven Berkoff (Temporada Alta, 2012) o Copenhaguen de Michael Frayn (TNC, 2011).


L'ENTORN
 

• COL·LOQUI amb Josep Ramoneda

El col·loqui sobre Purga comptarà amb la presència de Josep Ramoneda, periodista, filòsof i escriptor, juntament amb Ramon Simó, director de l’espectacle.
Josep Ramoneda (Cervera, 1949) es periodista, filòsof i escriptor. Col·labora habitualment amb diversos mitjans de comunicació i dirigeix diverses col·leccions editorials d’assaig. Ha estat director del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona entre els anys 1989 i 2011, president de l’Institut de la Recherche et de l’Innovation de París des de 2009 i director de l’Institut d’Humanitats de Barcelona (1986-1989).