Salamandra

Josep M. Benet i Jornet

Teatre «SENYOR: [...] El món d’on vinc, la música que tenen els noms de les coses al món d’on vinc, desapareixerà. El seu món... No sé quin serà, però en tindran un, i, sigui quin sigui, no ha de desaparèixer. Que això no passi. Que el seu món no desaparegui. Alguna vegada, si et sembla, parla al nostre fill del lloc d’on jo venia. Perquè sàpiga que van existir altres universos i perquè defensi el seu.»  Al desert californià, hi viu un rar amfibi en via d’extinció: la salamandra. A partir d’aquesta anècdota, Benet i Jornet construeix l’emotiva història d’uns personatges a la recerca dels seus orígens. Salamandra ens proposa un inquietant itinerari a través del qual prenem consciència que els elements en què se sustenta la nostra identitat `la personal i la col·lectiva (la llengua, la història, la pàtria, etc.)` són precaris, inestables i abocats sense remei, com la salamandra, a desaparèixer.