L’Anna s’enamora i, just en aquell moment, com un presagi que ella mateixa intueix, la mort comença a sobrevolar per damunt de tota l‘obra. És evident que Tolstoi ha llegit Flaubert perquè l’Anna repeteix les mateixes paraules que l’Emma Bovary quan decideix no deixar-se trepitjar més: «tot és mentida, tot és engany, tot és falsedat, tot és maldat». Com a l’Emma, el camí cap a la felicitat li costarà la vida. Aquesta societat hipòcrita no li permetrà fer allò que ells possiblement desitjarien fer i no s’hi atreveixen. Perquè, qui és l’Anna en el moment en què abandona el seu marit i el seu fill? Per què som “la dona”, en comptes de ser “les dones”, diferents i entrellaçades per una història injusta i compartida des de sempre a tot el planeta? Què projectem cada un de nosaltres quan veiem el cos d’una dona? Però, tal com diu l’Ofèlia de Heiner Müller, ja no ens suïcidarem més; no ficarem el cap al forn, ni prendrem pastilles, ni saltarem per la finestra, ni ens tallarem les venes. Cridarem incessantment que hi ha un lloc on la felicitat és possible per a totes nosaltres. Carme Portaceli

Escenografia
Alessandro Arcangeli
Paco Azorín

Vestuari
Carlota Ferrer

Il·luminació
Ignasi Camprodon

Vídeo
Joan Rodón

Realització en directe
Martín Elena

Caracterització
Imma Capell

Moviment i coreografia
Ferran Carvajal

Composició musical i espai sonor
Jordi Collet

So
Carles Gómez

Ajudant de direcció
Kike Gómez

Ajudanta de vestuari
Laura Cans

Alumna en pràctiques de direcció
Noa Navarro

Construcció d’escenografia
Pascualin Estructures

Pintura terra
Jorba - Miró. Estudi - Taller d’escenografia

Confecció de vestuari
Goretti Puente, Inés Mancheño i Antonia Pérez

Producció
Teatre Nacional de Catalunya, KVS de Brussel·les, International Theater Amsterdam

Equips tècnics i de gestió del TNC