Dramatúrgia emergent europea: Portugal

Sala Tallers

La dramatúrgia contemporània portuguesa més fresca


Continuem exportant talent català i descobrint noves veus europees amb la segona edició de Dramatúrgia emergent europea i un nou país protagonista: Portugal.


Una autora i un autor catalans presentaran els seus textos al Teatro Nacional Sâo Joâo de Porto, dirigits per un director i una directora d’aquí. Cristina Clemente portarà Ventura, dirigida per Anna Serrano, i Pau Masaló dirigirà M’hauríeu de pagar de Jordi Prat i Coll.


Al seu torn, aquí rebrem dos textos portuguesos, que es traduiran i representaran per primera vegada en català: Regras para um beijo (Regles per fer-se un petó) de Sara Barros Leitão i Viagem a Portugal – última paragem ou o que nós andámos para aqui chegar (Viatge a Portugal – última parada o el camí que hem fet per arribar aquí) de Joana Craveiro.


Un projecte d’anada i de tornada que connecta el TNC amb el món.

______________________________________________________________________

Regles per fer-se un petó


Tota bona tragèdia comença amb una plaga que s'apodera de la ciutat.


Al 2020, una pandèmia va obligar a tancar tots els teatres del món.


Es diu que els teatres tanquen una vegada a la setmana perquè els fantasmes puguin representar les seves obres i no els maleeixin els altres dies.

Regles per a un petó d'imaginar què feien tots aquells fantasmes que, d'un dia per l’altre, van quedar tancats als teatres.

En rescatar retalls de premsa, recomanacions de l'Organització Mundial de la Salut i protocols de seguretat publicats per institucions i governs, és al teatre on ens adonem de com d’absurd pot arribar a ser el món.


Aquesta peça ha estat escrita per a la lectura dramatitzada al Teatre Nacional de Catalunya, per ser llegida amb motiu del Dia Mundial del Teatre perquè, al cap i a la fi, mai serà sobrer celebrar la possibilitat d’estar junts en una mateixa sala, veient i fent teatre.

Viatge a Portugal

O com saber quan s’acaba el viatge


Ja sabem com van aquestes coses. Posem el cotxe a la carretera sense destí i això és tot. Les terres succeeixen a les terres, els camins als camins i les parades a les parades. No hi ha manera de saber fins a on.


Anys treballant intensament memòries de persones, històries de vida, memòries de feines, terres, llocs, ens trobàvem amb un cotxe ple.


No hi cabia res més, però per on s’havia de començar?


Un text fet a capes, poètic fins al moll de l’os, a vegades tancat en si mateix dins del seu conjunt de referències a un país –Portugal– i partint del títol d'una obra de José Saramago (Viagem a Portugal), i d'un conte de Sophia de Mello Breyner (A Viagem), aquest Viatge a Portugal, escrit en un temps que va precedir la pandèmia i que un cop passada ja ens porta com a una segona, és com el folre d'un abric i les seves costures, el revers d'alguna cosa, d’una generació que, potser, va asseure’s a mirar el país i a llegir-lo així.