Harakiri

Una creació de Les Impuxibles

El nou treball de Les Impuxibles promet trasbalsar-nos de nou.

Harakiri vol lliurar de tabús i estigmes tot el que envolta el suïcidi i cedir-li espai i escolta. L'espectacle posa en comú les preguntes generades pel dol, a través de la presència d’una mare que s’explica a si mateixa després de morir. És possible que una mare ens ensenyi més morta que viva? És possible que el suïcidi d'algú ens faci més lliures?


Amb un llenguatge propi que combina música, dansa i text i sempre amb la voluntat de fer activisme a través de l’art, Les Impuxibles també han parlat dels trastorns i la salut mental a Suite TOC núm 6. i de les violències sexuals a AÜC-el so de les esquerdes.

___________________________________________________________________________________________________

El suïcidi és el gran tabú als mitjans de comunicació, per la creença que parlar-ne en multiplica els casos.

En aquest cas no es tracta del suïcidi per raons d'honor japonès (harakiri), sinó del d'una mare que també té un tall al ventre: el de la cesària. Tatuatge indeleble de creadora. Un fill queda orfe, un fill que, sabent que aquestes conductes es produeixen més sovint en la joventut, es diu a si mateix que «aquesta mort era seva» i que potser pertany més al món de la seva mare que al món dels vius.

La peça posa a escena diferents indagacions sobre el suïcidi a través d'un grup d'artistes de música, dansa i circ contemporani. Tot això, amb l'objectiu de teatralitzar una visió política del suïcidi, al mateix temps que una crítica a la vida administrada i al cos subjectat, al poder que s'exerceix per assegurar la vida però que alhora produeix alienació i infelicitat.


María Velasco, autora.

• Espectacle inclòs a l'abonament.