L’honorable home d’estat

T. S. Eliot

La crítica ha posat sovint de manifest les intertextualitats que presenta Terra de ningú de Harold Pinter amb l’obra poètica de T. S. Eliot, en especial amb els seus tres grans llibres: Prufrock i altres observacions, La terra erma i Quatre Quartets. Alguns estudiosos com Ronald Knowles, a més, han situat l’origen argumental de l’obra de Pinter en l’últim text teatral d’Eliot: The Elder Statesman (L’honorable home d’estat), estrenat el 1958, set anys abans de la mort del poeta nord-americà nacionalitzat britànic. Un vell home d’estat es retira de la vida social per cuidar el seu fràgil estat de salut. Tanmateix, les visites de dues antigues amistats li trasbalsaran el repòs i reapareixeran en la seva vida com els fantasmes d’una culpabilitat que fins al moment l’home havia aconseguit ocultar per mantenir intacta la seva honorabilitat. L’honorable home d’estat denuncia la impossibilitat de defugir la responsabilitat dels propis actes i, alhora, planteja algunes de les principals idees de la filosofia vital de T. S. Eliot: la necessitat d’expiar el passat a través de la seva verbalització, i la capacitat humana de redimir-se a través dels altres. Us penseu que em turmenta una consciència morbosa, una obsessió per errors que puc haver oblidat perfectament. Us penseu que estic pitjor, quan començo a estar millor! És ben dur fer que els altres descobreixin la magnitud de coses que creuen petites, és més dur confessar aquell pecat que no sospita ningú que aquell crim que pot percebre tothom; perquè el crim té a veure amb la llei i el pecat té a veure amb el pecador. El que ha canviat en aquests cinc minuts no és pas l’atrocitat dels meus abusos sinó el fet de la meva confessió. (T. S. Eliot, L’honorable home d’estat)