Macbett

Eugène Ionesco

Ionesco despulla el poder i els seus mecanismes a través de l’humor, l’exageració i la paradoxa.


El Macbett de Ionesco converteix el Macbeth de Shakespeare en un relat còmic d’ambició, corrupció, covardia i excés, tot creant una farsa tràgica que porta la follia humana als seus extrems més salvatges. La confirmació dels innegables impulsos

destructors d’una humanitat que es mou per l’enveja, la gelosia i la convicció que només qui té poder pot arribar a ser lliure.

___________________________________________________________________________________________________

Macbett és una farsa tràgica que Ionesco va escriure el 1972 inspirada en la tragèdia elisabethiana, en l’Ubú rei d’Alfred Jarry i en les opinions de Jan Kott. Deia Kott que Shakespeare volia explicar en la seva obra que el poder absolut corromp necessàriament i que tot poder té alguna cosa de criminal. Però Shakespeare potser encara pensava en la possibilitat d’una versió honesta del poder. Per a Ionesco, com per a Jarry, això del poder bo és una falòrnia. Tots dos despullen el poder arrencant-li la màscara de la bondat i estripant-li la disfressa de la justícia.


Amb Macbett, Ionesco ens fa riure de la nostra pròpia brutalitat, absurda i intranscendent, però que reparteix dolor com qui dona les gràcies. En un text brillant, ple de troballes formals i textuals, de ritme trepidant i farcit de sorpreses, ens adverteix que el totalitarisme sempre està a punt per tornar si no es vigila de prop aquells que exerceixen el poder (i els seus gossos) perquè, mal que ens costi de reconèixer, qualsevol polític porta a la butxaca la llavor de la tirania.


Ramon Simó, director de l’espectacle.

• Espectacle inclòs a l'abonament.
• Llibre amb el text de l’obra a 5 €. Nova col·lecció del TNC.