Tirant lo Blanc

Després de l’experiència del primer any de la ITNC, Jove Companyia, el Teatre Nacional vol apostar fermament per consolidar aquest projecte de formació acadèmica per a postgraduats de l’Institut del Teatre, amb la voluntat de proporcionar a joves actors noves eines d’especialització que els permetin treballar amb major qualitat i rigor el nostre patrimoni dramatúrgic.

Aquesta temporada la Jove Companyia presentarà una versió teatral del Tirant lo Blanc, que permetrà un treball poc habitual sobre els nostres escenaris amb la llengua d’un dels textos més complexos i fascinants que ha donat la cultura catalana. Un clàssic extraordinari sobre l’amor pel coneixement i la fascinació pels plaers del món, un monument a la curiositat entesa com a essència de l’individu modern. Les nombroses adaptacions de què ha estat objecte aquesta obra, que pot ser considerada com la primera novel•la moderna europea, demostren el renovat interès que les seves aventures han despertat en les successives generacions que han tingut l’ocasió de descobrir-la.


Sin querer cansarse más en leer libros de caballerías, mandó al ama que tomase todos los grandes, y diese con ellos en el corral. [...] Por tomar muchos juntos se le cayó uno a los pies del barbero, que le tomó gana de ver de quién era, y vio que decía: Historia del famoso caballero Tirante el Blanco. Válame Dios dijo el cura, dando una gran voz; ¡que aquí esté Tirante el Blanco! Dádmele acá, compadre, que hago cuenta que he hallado en él un tesoro de contento y una mina de pasatiempos. [...] Dígoos verdad, señor compadre, que por su estilo es este el mejor libro del mundo; aquí comen los caballeros, y duermen y mueren en sus camas, y hacen testamento antes de su muerte, con otras cosas de que todos los demás libros de este género carecen.
 (Miguel de Cervantes, El ingenioso hidalgo Don Quijote de la Mancha)


A FONS

Joanot Martorell
No s’han conservat les dades exactes del seu naixement, però es creu que aquest va tenir lloc a València entre els anys 1405 i 1414. La seva mort es va produir l’any 1465. Els primers documents escrits que parlen de Joanot Martorell ja el descriuen com a cavaller l’any 1433. Va formar part de l’estol d’Alfons IV de Catalunya-Aragó en la batalla naval de Ponça, en la qual va morir el seu pare. 
Entre els anys 1438 i 1439 va fer una estada a la cort d’Anglaterra, on va tenir ocasió de conèixer nombrosos cavallers d’arreu del món que probablement li proporcionarien quantiosos materials per escriure la primera part del Tirant lo Blanc, alhora que va poder entrar en contacte directe amb la literatura britànica.
És probable que Martorell comencés l’escriptura del Tirant l’any 1460, després de viatjar per Itàlia. El desgast econòmic que el cavaller va patir a causa dels diversos contenciosos en què estava involucrat expliquen probablement que l’any 1464 empenyorés el manuscrit de la seva obra mestra a Martí Joan de Gualba a canvi de diners, fet que explicaria les empremtes estilístiques d’aquest autor que s’han trobat en la versió final de la novel·la.
 
Pere Planella
Cofundador de les companyies Teatre Lliure (1976) i Zitzània Teatre (1982), va ser professor de l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual (1970-1972) i, des de 1973, és professor d’interpretació a l’Institut del Teatre, en què ha estat cap d’aquesta especialitat (1996-1999).
Ha dirigit una cinquantena d’espectacles teatrals, sobretot amb les companyies del Teatre Lliure i de Zitzània Teatre, entre els quals es poden mencionar Trifulkes de la KatalanaTribui Èric i l’Exèrcit del Fènix de Víctor Alexandre, El maniquí de Mercè Rodoreda, El 30 d’abril de Joan Oliver, Mort accidental d’un anarquista de Dario Fo, Hedda Gabler de Henrik Ibsen o La cacatua verda d’Arthur Schnitzler.
Ha impartit nombrosos tallers a l’Institut del Teatre sobre obres i autors clàssics, especialment de William Shakespeare, i també de Txèkhov, Sartre, Brecht, Rusiñol i altres. Entre els premis que ha rebut destaquen l’Adrià Gual, el Nacional de Direcció, el de la Crítica o el Serra d’Or, entre d’altres.


L'ENTORN

• TIRANT LO BLANC A GRÈCIA - ÒPERA BUFA

El gran clàssic de la novel·la catalana va ser una mina d’or per al teatre català que un cop acabada la dictadura volia participar en la construcció d’un públic jove compromès ciutadanament i connectat amb les seves arrels. Grans noms com Maria Aurèlia Capmany, Joan Baixas, Josep Anton Codina, Josep Maria Benet i Jornet, o tants d’altres, van adaptar per als escenaris les peripècies del cavaller Tirant, que a pesar del seu erotisme descarnat i el seu humor negre esdevindria un dels principals referents de l’imaginari infantil i juvenil de la cultura catalana.
Encara durant el primer franquisme, l’autor d’Incerta glòria va escriure la comèdia En Tirant lo Blanc a Grècia o Qui mana a can Ribot. Sobre aquest text de Joan Sales naixeria el llibret d’En Tirant lo Blanc a Grècia, una òpera bufa composta per Joan Altisent i estrenada l’any 1958 al Teatre Romea per part de l’Agrupació Dramàtica de Barcelona, que és un precedent important de les versions del Tirant que donaria posteriorment la nostra jove democràcia.
Cantants convidats (Exalumnes de l'Esmuc i becaris de la Fundació Victoria de los Ángeles)
Francesc Ortega (Tirant)
Jorge Abarza (Hipòlit)
Anabel Pérez (Carmesina)
Virgínia Paterson (Viuda)
Alumnes de cant de l'Esmuc
Néstor Pindado (Andrònic Paleòleg Basileu de Grècia)
Sílvia Sabater (Plaerdemavida)
Albert Cabero (Senescal)
Robert Garrigós (Duc de Macedònia)
Pianista - Gregori Ferrer
Assessorament dramàtic - Xavier Albertí
Direcció mpedagògica - Ofèlia Sala
Una producció del Teatre Nacional de Catalunya i l'Esmuc (Escola Superior de Música de Catalunya) amb la Cola·laboració de la Fundació Victoria de los Ángeles.



Aquesta temporada la Jove Companyia presentarà una versió teatral del Tirant lo Blanc..