Apocalipsi

Lluïsa Cunillé

Quatre amics. Amics ? Volen anar a sopar. Ho volen? Surten i prenen l’ascensor. Els miralls de l’ascensor els retornen la imatge: és l’hora de sincerar-se. Els amics s’accepten i s’abracen, però, un cop al vestíbul, se separen. Se separen? I què fan tots quatre dins d’un taxi? Per què un d’ells condueix?  Els textos teatrals de Lluïsa Cunillé quasi mai no ofereixen un conflicte ni una acció evidents; són obres íntimes i ambigües, tocades d’humor i de misteri, que presenten la pàtina grisa i terrible de la vida quotidiana en societat, la soledat, la incomunicació, la necessitat de construir excuses per propiciar un mínim intercanvi... Apocalipsi proposa un canvi de rumb en l’univers dramatúrgic de l’autora: un pla d’irrealitat se sobreposa lentament a les situacions quotidianes; les projeccions i la fragmentarietat suggereixen aspectes del món tancat dels personatges i apunten una idea de desenllaç; la comèdia esclata... Cunillé, formada als primers seminaris de dramatúrgia impartits per José Sanchis Sinisterra a la Sala Beckett, ha guanyat, entre altres, els premis Ignasi Iglesias (accèssit) de 1991, amb Berna, i el Calderón de la Barca, també de 1991, amb Rodeo. D'entre la seva extensíssima producció, destaquen, La venda (1994), Privado (1996-97) o Accident (1995), aquesta última també dirigida per Joan Ollé.