El coronel ocell

Hristo Boitxev

Teatre En un petit centre psiquiàtric situat en un antic monestir i perdut en un racó qualsevol de les muntanyes dels Balcans, sis pacients i un doctor sobreviuen aïllats del món, mig morts de fred i de fam i amb l’amenaça constant dels llops. El seu únic lligam amb la realitat és un petit televisor sense so. Un dels interns, que és sord, la subtitula cada vespre a l’hora de les notícies. Una nit, l’OTAN deixa caure, per error, ajuda humanitària i uniformes militars. Tot canvia...  El coronel ocell, del dramaturg búlgar Hristo Boitxev (1950), va ser la revelació el juliol de 1999 del Festival d’Avinyó amb un gran èxit de crítica i de públic. Es tracta de la cinquena obra (Aquella cosa, 1984; Hospital regional, 1988; L’home subterrani, 1988, i La darrera estació, 1989) d’un autor pràcticament desconegut entre nosaltres, que tracta de les paradoxes de la guerra des d’una perspectiva refrescant i sorprenent.