El lector por horas

Es pot llegir un text en veu alta i no encomanar-li res de la nostra personalitat? O a l’inrevés. Es pot conèixer algú, la seva història, els seus sentiments, partint de la manera com llegeix un text? A El lector por horas, José Sanchis condueix la seva recerca d’un públic intel·ligent fins a l’interior de l’obra. Així, Lorena, la noia cega, construeix la realitat a partir dels textos que li llegeix Ismael, un lector contractat per hores. Per la seva entonació, per les seves pauses, pel volum de la seva veu, Lorena decideix la vida, els pensaments i els sentiments d’aquest lector particular. El públic, sobtat pel contrast entre la informació obtinguda i la valoració de Lorena, dubta i es planteja la manera d’accedir a una altra realitat.  Per la voluntat participativa dels auditoris, per la seva investigació permanent en les fronteres de la teatralitat i per la seva tasca de mestratge, Sanchis és un dels noms fonamentals de la dramatúrgia espanyola contemporània. Tant El lector por horas, com Perdida en los apalaches (1990), Dos tristes tigres (1993), Valeria y los pájaros (1992) o Marsal Marsal (1995), són textos destinats a proporcionar una resposta pràctica a determinades inquietuds teòriques en favor d’una dramatúrgia de la recepció. Per consegüent, són materials d’una forta càrrega ideològica: contra l’individualisme insolidari proclamat per la postmodernitat, cal retrobar el sentit participatiu i solidari dels homes.