Forever Young

Una adaptació de Frank Castorf

Frank Castorf és una de les figures més destacades del teatre alemany contemporani. És director artístic de la Volksbühne de Berlín des del 1992. El seu teatre, que no se subjecta a cap ideologia (però exigeix una audiència que reflexioni), parteix de la provocació: no té cap mena de pudor de tallar fragments, d’inserir textos addicionals o d’utilitzar música pop com a element de contrast. El seu treball amb autors consagrats només s’entén per la possibilitat d’abordar temes, formes i problemes contemporanis. Entre d’altres,  ha escenificat Schiller (Els bandits), Shakespeare (El rei Lear), Sartre (Les mans brutes), Dostoiesvsky (Els dimonis i Humiliats i ofesos) o Müller (La batalla). Forever young és una adaptació de Castorf a partir de Dolç ocell de joventut, de Tennessee Williams. L’espectacle, que s’ha presentat al Festival de Viena (2003), parla de la pèrdua de joventut i l’erosió de la democràcia. L’obra de Williams (estrenada l’any 1959) presenta la figura d’un director americà anomenat Tom Finlay que aconsegueix dirigir els seus negocis criminals i escalar fins al cim de l’estat amb la seva retòrica cristiana i les molt ben calculades intervencions d’un exèrcit privat feixista.