Incerta glòria

Joan Sales va dedicar la major part dels seus esforços creatius a bastir el que seria la gran novel·la catalana sobre la Guerra Civil. Un retrat d’una admirable cruesa de deFragments i d’una ferma duresa contra els excessos de tots dos bàndols, que sense perdre fortalesa en les conviccions ideològiques del seu autor, en cap moment evita caure en les postures maniquees que tan sovint han facilitat l’elaboració de discursos reduccionistes sobre aquell conflicte de dolorosa resolució.
L’obra mestra de Sales ressegueix la vida al front i la rereguarda a partir dels diferents punts de vista de tres joves amics que van combatre junts al front d’Aragó, i que estan alhora units i separats pel seu amor cap a dues figures femenines que viuen la realitat de les rereguardes oposades des d’aquella «incerta glòria d’un matí d’abril» —parafrasejant el vers shakespearià d’Els dos cavallers de Verona— en què l’alçament de les forces militars va desencadenar el conflicte bèl·lic.
Àlex Rigola s’acosta a les pàgines d’una de les més grans novel·les catalanes per oferir-ne la seva personal lectura escènica, en la línia de treballs anteriors com la seva aplaudida 2666sobre la novel·la de Roberto Bolaño.
I tota la joventut no és més que la incerta glòria d’un matí d’abril, la tenebrosa tempesta travessada de llampecs de glòria, però ¿Quina glòria, Déu meu? Hi ha el despertar, i els despertars són tristos, després de les nits de febre i de desvari. Potser el pitjor de la guerra és que després ve la pau... Un es desperta de la seva joventut i li sembla haver tingut febre i desvari, però un s’arrapa al record d’aquell desvari i d’aquella febre, d’aquella tempesta tenebrosa, com si fora d’ella no hi hagués res que valgués la pena en aquest món. Jo no sóc més que un supervivent, un fantasma, no visc més que de records.
(Joan Sales, Incerta glòria)


A FONS

Joan Sales
Va néixer l’any 1912 a Barcelona, on va morir l’any 1983 després d’haver lluitat al front d’Aragó durant la Guerra Civil i d’haver sobreviscut als camps de concentració francesos. Va viure exiliat a França i Mèxic, abans de tornar-se a instal·lar definitivament a Catalunya l’any 1948, amb l’objectiu de dinamitzar el sector editorial en llengua catalana.
Incerta glòria ocupa un espai destacat dins la gran obra literària de Sales, que és equiparable a la tasca monumental que l’autor també va dur a terme al capdavant de l’editorial Club Editor, la qual publicaria algunes de les novel·les més importants en la narrativa catalana de postguerra, amb autors com Mercè Rodoreda o Llorenç Villalonga.
En la seva Production també destaquen la seva versió en prosa moderna del Tirant lo Blanc, que després convertiria en òpera bufa, i els seus epistolaris amb Màrius Torres, Joan Coromines o Mercè Rodoreda.
 
Àlex Rigola
Des de 2010 és el director de la secció de teatre de la Biennal de Venècia, i va ser director artístic del Teatre Lliure de 2003 a 2011.
Entre els seus darrers treballs, es poden mencionar el muntatge alemany de 2666 de Roberto Bolaño (Schaubühne de Berlín, 2014), El policía de las ratas (Temporada Alta, 2013), Madame Butterfly de Puccini (La Fenice, Venècia, 2013), Maridos y mujeres de Woody Allen (Teatro de la Abadía, Madrid, 2013), MCBTH de William Shakespeare (Teatre Nacional de Catalunya, 2012), Coriolà (Teatre Lliure, 2012), LabCanal: Argelés-sur-mer (Havanera)(Temporada Alta, 2011) o Tragèdia (Festival Grec, 2011).
Els seus espectacles s’han pogut veure arreu del món, en països com França, Itàlia, Àustria, Portugal, Rússia, Bòsnia, Polònia, Romania, Xile, Veneçuela, Colòmbia, Taiwan i Austràlia.


L'ENTORN
 

• COL·LOQUI amb Francesc Serés

El col·loqui sobre Incerta glòria comptarà amb la presència de Francesc Serés, escriptor, juntament amb Àlex Rigola, director de l’espectacle.
L’obra literària de Francesc Serés (Saidí, 1972) inclou títols com De fems i de marbres (2003), La força de la gravetat (2006), Caure amunt. Muntaner, Llull, Roig (2008) o Contes russos (2009). Els seus textos han estat traduïts a diferents llengües i han estat guardonats amb el Premi Nacional de Literatura i el Premi Ciutat de Barcelona, entre d’altres. Col·labora habitualment amb diversos mitjans de premsa escrita.