els/criminals

Material complementari

Els criminals
Ferdinand Bruckner
 

  • Els criminals ens interpel·la sobre quin grau de criminalitat estem disposats a assumir i sobre què entenem per just i què no

    _______________________

    Dramatúrgia de Jordi Prat i Coll:

    ---------------------------------------

    Els criminals de Ferdinand Bruckner s’estrena al TNC en una versió de Jordi Prat i Coll que, després d’Els Jocs Florals de Canprosa i de La Rambla de les floristes, promet tornar-nos a sorprendre.

    Un reguitzell de personatges que comparteixen edifici han comès un seguit de delictes que posaran al descobert els errors de la justícia i els límits de les administracions amb l’ús i abús del poder.

    Una obra crítica i plena d’intriga que planteja temes com l'avortament, els delictes de llibertat sexual, la pena de mort o la corrupció i l’arbitrarietat de la justícia.


    ____________________


    Un punt de partida

    • Ferdinand Bruckner (obra i temàtica) (*) - recull de fragments de la tesi doctoral de Kàtia Pago, que parlen de l'obra de Bruckner en el context de la seva època, les temàtiques i la rellevància que ha tingut històricament.


    Sobre el dramaturg, Ferdinand Bruckner


    Context històric


    Els Criminals


    Sobre la temàtica

    • Teatralidad y justicia - José A. Sánchez reflexiona sobre la presència de la Justícia en el teatre. (Selecció de fragments de Jordi Prat i Coll)


    (*) material recomanat
    ____________________


    Sessió llegir el teatre
    09/03/24 – enregistrament

    Col·loqui
    26/04/24 - enregistrament

    Podcast

    ________________

    El director ha dit...

    “Ens van donar una democràcia feble i indefensa, i el nostre deure, el nostre gran i únic deure com a ciutadans era el de fer que aquesta democràcia fos forta i vigorosa.” Aquestes paraules les fa dir Ferdinand Bruckner no a Els criminals (1928) sinó a Les races (1933). Les he volgut incloure en la lliure dramatúrgia de l’espectacle perquè, en aquests darrers temps que hem viscut i vivim de judicis i sentències, alguna cosa sembla trontollar fort encara en el nostre tercer poder. Els criminals ens permet interpel·lar-nos sobre quin grau de criminalitat estem disposats a assumir, sobre què entenem per just i què no, sobre com ens desfermem en allò frívol… Entre estances, jutjats i cabarets de jazz s’esdevé una proposta escènica feta de múltiples teatralitats eròtico-jurídiques, ja coneixeu la meva dèria de jugar a fer teatre, que no eviten cap temàtica espinosa. Mentrestant però, com a ciutadania i com a espècie, tal com va passar a la República de Weimar, som incapaços d’ensumar l’inversemblant horror vinent que ens podria arribar a occir."

    Jordi Prat i Coll