Panorama des del pont

Arthur Miller

Teatre «RODOLPHO: Tan desesperat, em veus? El meu germà sí que ho està, però jo no. Tu creus que jo arrossegaria tota la vida una dona que no estimés, tan sols per poder ser americà? Tan fantàstic, és, aquest país? Et penses que no tenim edificis alts, a Itàlia?, ni llum elèctrica? ¿Ni carrers amples?, ni banderes?, ni cotxes? L’únic que no tenim és feina. Jo vull ser americà per poder tenir feina; això és l’única cosa fantàstica d’aquest país: que hi ha feina!» (Acte segon)  1955. Deu anys després del desenllaç de la Segona Guerra Mundial, la immigració il·legal és una realitat generalitzada als Estats Units. Eddie Carbone, un honrat treballador d’origen italià, viu obsedit per la passió devastadora que sent per Catherine, la seva neboda. Una situació insostenible que podrà amb ell i el durà a trair la família i a trencar la llei de silenci establerta entre els treballadors, majoritàriament immigrants, del port de Nova York. Com a La mort d’un viatjant, Miller ens descriu la tragèdia d’un home comú, incapaç d’admetre el seus errors i uns sentiments perniciosos.