Material complementari

MORIU-VOS
Anna Maria Ricart

Una creació de Cultura i Conflicte

Un crit a la vellesa que ens parla de nosaltres mateixos

La Verge Maria pensa que l’espècie humana col·lapsarà aviat si no fem res emocionalment intel·ligent. L’Imma xarrupa la sopa amb fruïció; està a punt de rebre una visita inesperada. L’Oriol no sap que avui és l’últim dia que podrà mirar les obres com un jubilat qualsevol. La Montse ja no pot ballar des que viu sota l’aigua. I la Mochi...ai la Mochi! Volem arribar als cent anys però, qui hi haurà que ens cuidi i ens doni un tracte digne, respectant la nostra llibertat? Era això, el progrés?

Un punt de partida

"Cultura i conclicte" pàgina web de la companyia, per conèixer-los a ells i al seu projecte una mica millor.
"Prólogo" de Manuela Carmena. Anna Freixas, amb el seu "Yo vieja: Apuntes de supervivencia para seres libres", ha estat un dels referents i fonts d'inspiració principals de la companyia. Apareix com a personatge de l'obra - a partir d'unes entrevistes reals - i és l'encarragada del pròleg de l'edició del TNC. Aquí teniu el pròleg de Manuela Carmena que precedeix el darrer llibre de Freixas, on reflexiona sobre la vellesa en primera persona i mirada de gènere.

Conceptes pràctics
"La riqueza invisible del cuidado" fragment del llibre de Maria Ángeles Durán on introdueix el concepte de "cuidatoriado".

Algunes reflexions sobre la vellesa i la mort
"La vejez" (*) de Simone de Beauvoir. Una mirada lúcida del que anomenem "la vellesa".
"Un instante eterno" de Pascal Bruckner. Una reflexió sobre com ha canviat la percepció de l’edat i la vellesa amb els anys.
"El arte de envejecer" de Ciceró. Com a curiositat, aquests son alguns consells per a la vellesa des del punt de vista de l'orador Romà, escrit l'any 44 a.C..
"Ceremonia del adiós". Capítol del llibre “la fragilidad del mundo. Ensayo sobre un tiempo precario” de Joan-Carles Mèlich que parla de la mort pròpia i la de l’altre; del dol, la pèrdua i el ritual

La didascàlia
"Sobre la didascàlia" (*) Tres definicions per ajudar entendre l’evolució de la didascàlia en la literatura dramàtica; el seu rol dins del text teatral i el tipus d’influència que pot arribar a tenir per a la posada en escena.

Pel·lícules recomandes per l'equip de cultura i conflicte
Amor (2012) de Michael Haneke
La Juventud (2015) de Paolo Sorrentino
La Balada de Narayama (1983) de Shohei Imamura [pel·lícula inclosa en el cicle de la filmoteca "Per amor a les arts" - 8 de novembre, 2022]

(*) Lectura recomanada

Sessió llegir el teatre
vídeo - conversa amb Anna Maria Ricart, dramaturga, i Joan Arqué, director.

Col·loqui
Col·loqui de 'Moriu-vos' amb Carme Tierz (NOU!)

Podcast
Escolta l'entrevista a Joan Arqué

Sessió a la filmoteca dins del cicle "Per amor a les arts"
The ballad of Narayama - Shohei Imamura (1983)
8 novembre 2022

_____________________

El director ha escrit..

Es tractava d’un triomf sense pal·liatius. D’una victòria de la vida sobre la pròpia vida. Viure i envellir amb dignitat. I doncs... ¿Què ha passat?

Apartem la mirada de tot allò que no sigui plenitud productiva o reproductiva. Un tracte edatista, discriminatori, que ve donat per l’envelliment d’un cos. Un col·lapse de l’humanisme que donàvem per fet. Una mena de bala que ens disparem ara, perquè impacti de ple en tots nosaltres d’aquí a uns anys.

Aquest col·lapse posa en estat d’alerta els sentits atàvics que teníem desterrats als racons més alts de la prestatgeria de casa els avis. Una mena de por de nosaltres mateixos que ens fa treballar a la recerca ingènua de sentit. Exercitant la memòria del cos. Raonant amb la tensió dels nostres músculs, la mirada fixa i el gest que uneix: instint de supervivència i caos. Escrivint sobre aquells que érem. Mirant de restaurar l’ordre primer de totes les coses. De quan tan sols érem persones.

Joan Arqué Solà