Entrevistes breus amb dones excepcionals Joan Yago

Material complementari

Entrevistes breus amb dones excepcionals
Joan Yago

Què passa quan la defensa a ultrança de la llibertat individual posa en perill la nostra manera d’entendre el món?

La Glenna Pfender té la pell blava a causa d’una descontrolada addicció als derivats químics de la plata. La model ucraïnesa Natalia Yaroslavna ha modificat el seu cos fins a transformar-se en una Barbie de carn i ossos. La política Susan Rankin somnia amb una Amèrica on tots els nens i nenes puguin anar a l’escola amb una pistola a la motxilla. Tenim entre dos-cents i mil anys per abandonar la Terra, diu l’experta en enginyeria transhumanista Roberta Flax. La Rosie Powell té sis anys, li encanta despertar-se cada dia en aquest món meravellós, i té l’absoluta certesa que en el futur les persones seran més bones. El dramaturg mallorquí Joan Yago ens ofereix un recull de 5 entrevistes fictícies que posen al descobert les contradiccions humanes.

___________________


Un punt de partida - les cinc protagonistes de l'obra (*):


Joan Yago, el dramaturg, ens parla de la peça...


Sobre el dramaturg, Joan Yago

  • Contra la literatura - Un escrit de Joan Yago en el que reflexiona sobre la naturalesa del text teatral, la importància del caràcter col·lectiu del teatre, i l'interès de llegir textos i publicar teatre tot i la seva diferència amb la literatura convencional.


Claus de lectura del muntatge

  • La preparación del director - en aquest capítol, Anne Bogart reflexiona sobre alguns aspectes claus del procés de dirigir que ressonent molt amb les premises incials del muntatge: les limitacions com a trampolí de la creativitat i la llibertat, el risc, la distorsió, el desacord i la tensió entre oposats, la exactitud i decisió, i el que Bogart anomena en definitiva "la violència".



(*) material recomanat

____________________

Sessió llegir el teatre
16/12/2023Enregistrament

Col·loqui
08/03/24 - Enregistrament

Podcast

_______________

El dramaturg i la directora han dit...

El do més preuat és la llibertat. Però què passa quan la defensa a ultrança de la llibertat individual posa en perill la nostra manera d’entendre el món? Quines lluites potencien imaginaris emancipadors i quines, en canvi, atomitzen la societat i ens fan viure cada dia més lluny els uns dels altres? Qui pot qüestionar la llibertat de ser qui ets? La de voler caminar cap a la grandesa? La llibertat de disparar primer per defensar els teus, la d’atrevir-se a anar més enllà i també la de trobar un lloc i voler quedar-t’hi per sempre? Els teatres són gimnasos de l’empatia on venim a exercitar la nostra capacitat d’estar junts, de seguir junts; de relacionar-nos amb allò que ens desafia, i de mirar als ulls d’aquelles persones excepcionals que, per molt estranyes que ens semblin, comparteixen la vida amb nosaltres.

Joan Yago i Mònica Bofill