Billy’s Violence

Jan Lauwers i Needcompany tornen a Barcelona amb un espectacle que revisa el món més violent de l'obra de Shakespeare

A Billy’s Violence, Victor Lauwers ha investigat les deu tragèdies de Shakespeare i les ha reescrit amb diàlegs violentament afectuosos i íntims en els quals la dona n‘és l’eix central, despullada de qualsevol referència històrica o contingut anecdòtic.

Erwin Jans: «És possible que la violència de Shakespeare mai no hagi sigut descoberta d’una manera tan brutal i provocativa. Obscena, dura i poètica. Paraules. Paraules. Paraules. Però amb prou feines hi queden paraules. Només alguns aspectes destacats. Poesia recognoscible –tal com cita Shakespeare– que il·lumina com un llamp en una nit fosca i desapareix immediatament. Amb el temps necessari per reconèixer el paisatge, però massa poc temps per trobar-ne el camí.

Quan cau el teló després de les tragèdies de Shakespeare, l'ordre s’ha restablert. Enmig d’una muntanya de cossos, la calma de l'equilibri descendeix una vegada més. El que precedeix a tot això –l’obra– escenifica la sortida de totes les regles morals, una fractura profunda en el teixit social, un excés d'agressivitat i de violència. És necessari aquest excés per poder demostrar amb més contundència la necessitat de la llei? O la violència conté la seva pròpia visió? La seva pròpia veritat? I quina seria?»

Shakespeare és l'escriptor més llegit i representat que el món ha conegut mai. I no obstant això, moltes de les obres són pràcticament irrepresentables atesa la seva violència, atrocitat, racisme i misogínia. Quin paper hi juga la violència en l'art en el món actual? Per què ens agrada tant veure violència? Es veu de manera diferent la violència avui de com es veia als segles XVI-XVII?

Jan Lauwers: «Shakespeare volia tenir un públic per al seu teatre, però als carrers de Londres hi havia baralles de gossos i tortures. Es cremaven dones a les places públiques i es feien execucions públiques. Eren com unes festes a gran escala que reunien molta gent als carrers i Shakespeare va haver d'utilitzar el sexe i la violència, entre altres coses, per atraure el públic. Això és molt interessant. No és tan diferent de Quentin Tarantino. És gratuït, entretingut, o necessari, o impossible? Quentin Tarantino és un angelet si el comparem amb la brutalitat pura evocada per Shakespeare.

Cada vegada estic més convençut que cal trobar una manera diferent de pensar que ens demostri que totes les persones estan en contra de la violència. Creiem que tothom és dolent, però això no és veritat. La major part de les persones no són violentes; hi ha molta solidaritat. Si fem un cop d’ull a la història –i segueixo endinsant-me en Shakespeare i les seves tragèdies– llavors potser podem trobar-hi alguna cosa.»

Needcompany és una companyia d'artistes creada pels artistes Jan Lauwers i Grace Ellen Barkey el 1986. Maarten Seghers és membre de Needcompany des de l'any 2001. Lauwers, Barkey i Seghers formen el nucli de la companyia, la qual engloba tota la seva obra artística: teatre, dansa, performance, arts visuals, escriptura, etc. Les seves creacions s’han vist en els llocs més destacats del seu país i de l'estranger.

Des dels seus inicis, Needcompany s'ha presentat com una empresa internacional, multilingüe, innovadora i multidisciplinària. Aquesta diversitat es reflecteix millor en l’equip mateix, en el qual s’hi barregen 7 nacionalitats diferents. Al llarg dels anys, Needcompany ha posat cada vegada més èmfasi en aquest plantejament que ha permès que afloressin diverses aliances artístiques: Lemm&Barkey (Grace Ellen Barkey i Lot Lemm) i OHNO COOPERATION (Maarten Seghers i Jan Lauwers).

Needcompany gira al voltant de la individualitat de l’artista. Tot està basat en el projecte artístic, en l'autenticitat, la necessitat i el significat. El mitjà en si mateix es qüestiona contínuament, i hi ha un examen constant de la qualitat dels continguts que transmetem en relació amb la forma que prenen. Needcompany creu en la qualitat, la cooperació i la innovació. Needcompany és una veu capdavantera en el debat social sobre la urgència i la bellesa de l'art, tant a nivell nacional com internacional.