La corona d'espines
La corona d'espines
Material complementari
La corona d'espines
Josep Maria de Sagarra
La violència sobre el cos de les dones, la paternitat i la possibilitat de redempció conjuguen aquesta meravellosa partitura de versos de Sagarra
La corona d’espines, obra teatral en vers de Josep Maria de Sagarra, amb direcció de Xavier Albertí, recupera i redescobreix un dels grans textos del nostre patrimoni teatral.
Situada a Solsona a finals del segle XVIII, l'obra narra les trifulgues d'un acord de matrimoni entre una pubilla i un jove sense pares, on es barregen necessitats de diners i també algunes sospites.
Honor, poder, amor impossible i hipocresia social en una tragèdia que esdevé una crítica a la societat de l'època.
________________
Punt de Partida
Fragment sobre La corona d'espines del pròleg de Sagarra (a les Obres completes) (🌟) 🔗︎
Fragment on Sagarra explica com va escriure i estrenar La corona d’espines: el context, el muntatge precipitat i el gran èxit que va assolir l’any 1930.Biografia de Josep M. de Sagarra (AELC) 🔗︎
Fitxa biogràfica (1894–1961) que repassa origen, formació, èxits en poesia, novel·la i teatre, l’exili, el retorn i la projecció cultural de Sagarra.Guia didàctica (web de laCultivadora) 🔗︎
Les guies didàctiques, pensades per a públic juvenil, es pengen en aquest web unes setmanes abans de l'estrena.
Sobre La corona d’espines
Breu anàlisi introductòria i contextual de La corona d’espines dins del Teatre Escollit de Sagarra.
Sobre Sagarra
“Sobre el teatre popular” — Article a Mirador (1936) (🌟) 🔗︎
Sagarra rebutja l’etiqueta “popular” i sosté que només hi ha teatre bo o dolent, amb el bon teatre essent, per definició, popularíssim.Sagarra exposa el seu model de teatre poètic, en justifica l’ús del vers, situa l’acció en un passat deliberat i defensa la primacia de la dicció i la suggestió escènica.
Josep Maria de Sagarra i el seu teatre 🔗︎
Capítol de Dotze homenots on Pla retrata, amb ironia exigent, el dramaturg i el situa com a peça clau del teatre català.
El teatre de J. M. de Sagarra i el “mal menor dels clàssics” (M. M. Gibert) 🔗︎
Panoràmica del teatre poètic de Sagarra, el pacte amb el públic i la seva funció històrica.“ La ramblitat” Pròleg a La Rambla de les Floristes 🔗︎
Pròleg de Guillem Martínez que situa Sagarra dins una “generació malmesa”, en repassa les diferents facetes i defineix el que ell anomena “la ramblitat” de La Rambla de les Floristes.Fragment inicial del pròleg de Sagarra (a les Obres completes) 🔗︎
En aquest fragment introductori, Sagarra repassa els seus inicis i el context del teatre català de l'època.
“Teatre de postguerra” — Pròleg de Xavier Albertí 🔗︎
Pròleg que contextualitza la trilogia (Ocells i llops, Galatea, L’alcova vermella) del Sagarra de postguerra, ben diferent del Sagarra de La corona d’espines (1930).
Podcasts i conferències
Converses sobre Josep Maria de Sagarra (video ►)
Extres del programa Club Tàndem: Marina Porras i Juliana Canet conversen amb Bernat Dedéu sobre “Vida privada” i del que ha representat l'autor dins la literatura catalana.
Conferència 'Uns altres Sagarra' a càrrec de Núria Santamaria (video ►)
Conferència sobre el “Sagarra tardà”: l’estada a París (1947) i el contacte amb nous corrents impulsen Galatea, Ocells i llops i L’alcova vermella, obres que marquen una renovació estilística i permeten reubicar l’autor en la tradició catalana.
Sobre el director, Xavier Albertí
Entrevista a Xavier Albertí. 🔗︎
Ana Prieto Nadal entrevista a Xavier Albertí que desvetlla algunes de les claus fonamentals de la seva poètica, analitza sociològicament alguns elements que ajuden a comprendre la recepció del seu teatre i aposta pel compromís ètic i ideològic com a essència innegociable de tota creació escènica.
Breu peça teatral que la dramaturga dedica a Albertí en motiu del Dossier Xavier Albertí de la revista Pausa.
(🌟)- lectures recomanades
____________________
Enregistraments
Sessió Llegir el teatre (04/01/2025)
Col·loqui post-funció (21/11/25):
____________________
← Torna a Llegir el teatre 2025/2026
← Torna a la pàgina principal de Llegir el teatre