El Cadell

Una casa pairal. Ell hereta. Elles sostenen.

Una masia travessada per diverses generacions on tot el pes recau sobre l’hereu: el Cadell. En aquest món tancat i d’aparença immutable, la continuïtat del patrimoni i del nom sembla dependre d’una sola figura. Però, rere aquest ordre aparent, són elles les autèntiques protagonistes i les qui sostenen el dia a dia i la memòria d’aquest univers familiar.

Amb El Cadell, Josep Maria Miró —Premi Nacional de Literatura Dramàtica i una de les veus més internacionals del teatre català contemporani— torna al TNC després d’èxits com Fum o Temps salvatge. En aquesta nova peça, Miró aprofundeix en les dinàmiques de poder, herència i identitat, en una combinació d’arrelament local i projecció universal.

________________

El Cadell transcorre en una casa pairal que s'erigeix en autèntica protagonista i que governa els seus habitants. L'obra també es podria titular L'hereu, aquest subjecte marcat des del naixement per uns estrictes codis i normes, més evidents o invisibles, per assegurar allò que s'espera d'ell i evitar qualsevol deserció o dissidència. En aquest petit món, on tot sembla girar al voltant de la figura masculina, de la seva continuïtat i del patrimoni material acumulat, són elles -mares, germanes, tietes...- els autèntics puntals de la casa.

Possiblement n'he estat conscient més tard però la diferència i la construcció de la masculinitat (també les seves fragilitats i dissidències) són dos vertebradors molt poderosos d'una part del meu teatre. Encara situat en el món rural, d'on procedeixo i que també és la geografia dels meus darrers títols (El Monstre, La Majordoma o El cos més bonic que s'haurà trobat mai en aquest lloc), ara hi sumo la qüestió del llegat. L'herència, en l'ambivalència de perpetuació o destrucció, és una qüestió que sempre m'ha fascinat i que alguns del nostres autors que més admiro i estimo, des de Santiago Rusiñol fins a Benet i Jornet, han tractat des de les seves òptiques.

Josep Maria Miró

________________

NOTA: Aquesta pàgina no proposa un recorregut tancat. És un fons perquè cada conductor triï el que encaixi amb el seu club, amb el temps de què disposa i amb la conversa que vulgui obrir. Cada material es pot llegir o veure sol, sense dependre de cap altre.

Un punt de partida

• PENDENT

Sobre l’autor

• Selecció d’entrevistes (2023–2025) 

  Josep Maria Miró reflexiona sobre la seva escriptura, el retorn al món rural, la comunitat, el llegat, la violència i el desig, i sobre el teatre com a espai de debat i reflexió. 

   

• Entrevista a La tarda de Catalunya Ràdio (audio)

  Josep Maria Miró repassa la seva trajectòria i la projecció internacional de la seva obra, amb especial atenció a l’èxit d’El principi d’Arquimedes.

   

• Bernat Dedéu, «Josep Maria Miró: una ètica sense moralisme» (2018)

  Pròleg al Teatre reunit de Josep Maria Miró 2009–2018 d’Arola.

Lectures relacionades (influències literàries)

• La vella, de Victor Català
• La tieta, de Víctor Català
• L’auca del senyor Esteve de Santiago Rusiñol (selecció de dos capítols de la novel·la)
• Amic amat de Benet i Jornet

Referents del procés de creació

• Aquí — Richard McGuire

  Novel·la gràfica (2014). Tota l'obra transcorre en un mateix racó d'una habitació, i el temps hi salta endavant i endarrere: el mateix espai amb els seus habitants del segle XVII, del 1957 i del 2030, sovint dins la mateixa pàgina. 

   

• "Lejos de los árboles", Jacinto Esteva.(1963-1971)

  Documental que retrata rituals, tradicions i formes de vida de l’Espanya i Catalunya rural durant el franquisme, i que ha servit de referent visual a la companyia.

____________________

Sessió Llegir el teatre (15/09/2026)

• Enregistrament pendent

Col·loqui

• Enregistrament pendent

____________________

← Torna a Llegir el teatre 2026/2027

← Torna a la pàgina principal de Llegir el teatre