El Cadell

Una casa pairal. Ell hereta. Elles sostenen.

Una masia travessada per diverses generacions on tot el pes recau sobre l’hereu: el Cadell. En aquest món tancat i d’aparença immutable, la continuïtat del patrimoni i del nom sembla dependre d’una sola figura. Però, rere aquest ordre aparent, són elles les autèntiques protagonistes i les qui sostenen el dia a dia i la memòria d’aquest univers familiar.

Amb El Cadell, Josep Maria Miró —Premi Nacional de Literatura Dramàtica i una de les veus més internacionals del teatre català contemporani— torna al TNC després d’èxits com Fum o Temps salvatge. En aquesta nova peça, Miró aprofundeix en les dinàmiques de poder, herència i identitat, en una combinació d’arrelament local i projecció universal.

________________

El Cadell transcorre en una casa pairal que s'erigeix en autèntica protagonista i que governa els seus habitants. L'obra també es podria titular L'hereu, aquest subjecte marcat des del naixement per uns estrictes codis i normes, més evidents o invisibles, per assegurar allò que s'espera d'ell i evitar qualsevol deserció o dissidència. En aquest petit món, on tot sembla girar al voltant de la figura masculina, de la seva continuïtat i del patrimoni material acumulat, són elles -mares, germanes, tietes...- els autèntics puntals de la casa.

Possiblement n'he estat conscient més tard però la diferència i la construcció de la masculinitat (també les seves fragilitats i dissidències) són dos vertebradors molt poderosos d'una part del meu teatre. Encara situat en el món rural, d'on procedeixo i que també és la geografia dels meus darrers títols (El Monstre, La Majordoma o El cos més bonic que s'haurà trobat mai en aquest lloc), ara hi sumo la qüestió del llegat. L'herència, en l'ambivalència de perpetuació o destrucció, és una qüestió que sempre m'ha fascinat i que alguns del nostres autors que més admiro i estimo, des de Santiago Rusiñol fins a Benet i Jornet, han tractat des de les seves òptiques.

Josep Maria Miró

________________

NOTA: Aquesta pàgina no proposa un recorregut tancat. És un fons perquè cada conductor triï el que encaixi amb el seu club, amb el temps de què disposa i amb la conversa que vulgui obrir. Cada material es pot llegir o veure sol, sense dependre de cap altre. El material recomanat està marcat amb un (*).

Sobre l’autor

• Selecció d’entrevistes (2023–2025) (*)

  Josep Maria Miró reflexiona sobre la seva escriptura, el retorn al món rural, la comunitat, el llegat, la violència i el desig, i sobre el teatre com a espai de debat i reflexió. 

   

• Entrevista a La tarda de Catalunya Ràdio (audio)

  Josep Maria Miró repassa la seva trajectòria i la projecció internacional de la seva obra, amb especial atenció a l’èxit d’El principi d’Arquimedes.

   

• Bernat Dedéu, «Josep Maria Miró: una ètica sense moralisme» (2018)

  Pròleg al Teatre reunit de Josep Maria Miró 2009–2018 d’Arola.

Lectures relacionades (influències literàries)

• La vella, de Victor Català (*)
• La tieta, de Víctor Català
• L’auca del senyor Esteve de Santiago Rusiñol (selecció de dos capítols de la novel·la)
• Testament de Benet i Jornet

Referents del procés de creació

• Aquí (Here) — Richard McGuire

  Novel·la gràfica (2014). Tota l'obra transcorre en un mateix racó d'una habitació, i el temps hi salta endavant i endarrere: el mateix espai amb els seus habitants del segle XVII, del 1957 i del 2030, sovint dins la mateixa pàgina. 

   

• "Lejos de los árboles", Jacinto Esteva (1963-1971)

  Documental que retrata rituals, tradicions i formes de vida de l’Espanya i Catalunya rural durant el franquisme, i que ha servit de referent visual a la companyia.

   

• El sonido de la caída (trailer), de Mascha Schilinski.

  Referent incorporat a posteriori, no com a influència directa del procés de creació. Miró hi reconeix afinitats amb El Cadell en la manera d’abordar la casa rural com a espai de memòria, el pas de les generacions i les continuïtats familiars, en aquest cas des d’un context alemany.

Sobre la temàtica

• Memòria de dona. L’Hospitalet de Llobregat (*)— selecció de testimonis

  Selecció de memòria oral que aporta context sobre el paper de les dones en les famílies pageses, la transmissió de la casa i els llocs assignats a homes i dones dins l’ordre familiar.

   

• "Algun dia, fill meu, això serà teu. La formació d’un hereu", Enric Saguer

  Selecció d’Els últims hereus, estudi d’història oral sobre propietaris rurals gironins del segle XX. Aporta context sobre l’hereu com a rol familiar après des de jove i sobre les expectatives de responsabilitat i continuïtat vinculades a la transmissió de la casa i el patrimoni.

   

____________________

Sessió Llegir el teatre (15/09/2026)

• Enregistrament 

Col·loqui

• Enregistrament pendent

____________________

← Torna a Llegir el teatre 2026/2027

← Torna a la pàgina principal de Llegir el teatre