L'hostal de les tres Camèlies

En un hostal travessat per tensions i silencis, l’Andreu exerceix el seu domini sobre tres dones: la seva dona Magdalena; la seva mare, que ha perdut la parla; i la criada Camèlia que, com totes les anteriors, s'ha convertit en la seva amant. Però la Camèlia no es conforma amb el seu paper i aspira a convertir-se en mestressa.

A partir d’aquest nucli, L'hostal de les tres Camèlies explora les relacions de poder, la submissió i la resistència. Amb la seva mirada incisiva, Rodoreda posa en joc temes com el control patriarcal, la rivalitat i la solidaritat entre dones, i la violència, sovint silenciosa, que travessa els vincles afectius i socials.

La dramatúrgia de Pablo Ley entrellaça aquesta història amb la vida de l’autora, aportant una nova capa biogràfica i ideològica que n’actualitza la força i la vigència contemporània.

Una coproducció amb el Teatre Principal de Palma que posa en valor el nostre patrimoni literari i que, després de la seva estada a la Sala Gran, es podrà veure a Palma.

________________

NOTA: Aquesta pàgina no proposa un recorregut tancat. És un fons perquè cada conductor triï el que encaixi amb el seu club, amb el temps de què disposa i amb la conversa que vulgui obrir. Cada material es pot llegir o veure sol, sense dependre de cap altre.

Per als qui vau llegir Un dia / La plaça del Diamant, els documents marcats amb un & ja formaven part de les lectures recomanades d’aquell dossier. El material recomanat està marcat amb un (*). 

Un punt de partida

• El «laboratori» teatral de Mercè Rodoreda (*) (&)- Anna Maria Saludes i Amat. Recorregut per la relació de Rodoreda amb el teatre, des dels primers contactes amb l’escena fins a l’escriptura i representació de les seves obres dramàtiques.
• “Rodoreda dialoga amb la història de la literatura universal” (vídeo) — Neus Penalba, vídeo de l’exposició Rodoreda, un bosc del CCCB. Aproximació a l’univers literari de Rodoreda a través de temes com la innocència, el desig, la violència, la guerra, l’exili, la metamorfosi i l’ànima.

Sobre l'autora, Mercè Rodoreda

• Cronologia i context de la vida de Mercè Rodoreda (&)- Fundació Mercè Rodoreda. Recorregut cronològic per les principals etapes de la vida i l’obra de l’autora, en relació amb el seu context històric i cultural.
• Biografia de Mercè Rodoreda (&)- Carme Arnau, Fundació Mercè Rodoreda. Recorregut per la vida i l’obra de l’autora, amb especial atenció als espais i símbols que travessen la seva literatura.
• Mercè Rodoreda, l'autora catalana més traduïda | betevé (&)-Síntesi audiovisual de la trajectòria vital i literària de Mercè Rodoreda. (Vídeo, 5 min)
• Una vedet frustrada i L’escriptora i la màscara  - Marina Porras, Al mig de la vida, jo. Dos moments de la trajectòria de Rodoreda: l’entrada al món literari dels anys trenta i els anys posteriors a la mort d’Armand Obiols, que coincideixen amb el període en què es documenta la primera versió de L’hostal de les tres Camèlies.

Per aprofundir en l’autora

• Provocacions  - Mercè Ibarz, Retrat de Mercè Rodoreda. Una aproximació a l’univers literari de Rodoreda i a alguns dels trets que recorren la seva obra: la crueltat, la ironia, l’absurd i la relació amb la literatura europea.
• Mercè Rodoreda, els fruits de l’exili (&)- Mercè Ibarz. Reflexió sobre l’experiència de l’exili i la seva incidència en la trajectòria literària de Rodoreda.

Rodoreda en primera persona

• L'entrevista que mai no va sortir (*) - Dolors Oller i Carme Arnau. Conversa amb Mercè Rodoreda feta a Romanyà de la Selva el maig de 1980 i publicada pòstumament a La Vanguardia el 1991. L’autora hi parla de l’ofici d’escriure, de les seves lectures i de la seva visió sobre les dones, l’amor i la submissió.

Rodoreda i el teatre

• Estudi introductori al teatre de Mercè Rodoreda (&)- Enric Gallén. Estudi sobre la producció dramàtica de Rodoreda, la datació dels textos, la relació entre teatre i narrativa i les principals obres conservades.
• El teatre de Mercè Rodoreda en relació als seus contemporanis (&)- Jordi Giramé i Òscar Muñoz. Estudi del teatre de Rodoreda en relació amb el panorama escènic català i europeu de la postguerra.
• D’actriu infantil a dramaturga (&)- Francesc Massip aprofundeix en la influència que tingué el teatre en la seva infantesa.

Sobre l’univers de L’hostal de les tres camèlies i la temàtica

• L'Arqueta dels secrets: el teatre femení de Mercè Rodoreda (*) (&)- Francesc Massip i Montserrat Palau de l’any 1996. Estudi sobre els personatges femenins i les relacions amoroses en el teatre de Rodoreda, amb una atenció especial a L’hostal de les tres Camèlies.
• L’ambivalència del desig (vídeo) — Les escriptores i poetes Blanca Llum Vidal i Maria Sevilla parlen sobre què significa pensar avui l’ambivalència del desig, la seva força alliberadora i alhora subjugant, a partir de Rodoreda i de les obres que han escrit.
• Barrejant memòria i desig - Stefanie Kremser, postfaci a El carrer de les Camèlies (que malgrat el títol, no té cap relació directa amb L’hostal). Lectura de la novel·la centrada en el desig, la sexualitat, la precarietat i les relacions de poder entre homes i dones.

Per continuar llegint

Obres que dialoguen amb l'univers de l'hostal, ja sigui per la tradició de la qual prové o per la lectura que en proposa el muntatge:

• L’hostal de la Glòria, de Josep Maria de Sagarra — Un dels principals antecedents teatrals amb què s’ha relacionat L’hostal de les tres Camèlies.
• La senyora Florentina i el seu amor Homer, de Mercè Rodoreda — Una altra aproximació teatral de Rodoreda a les relacions amoroses, el matrimoni i l’autonomia femenina.
• Maria Rosa i Terra baixa, d’Àngel Guimerà — Dos referents de la tradició del drama rural català presents en les lectures crítiques de L’hostal.
• Casa de nines, de Henrik Ibsen — Referent assenyalat per Enric Gallén en la lectura del desenllaç de Magdalena.
• A porta tancada, de Jean-Paul Sartre; El malentès, d’Albert Camus; Les criades, de Jean Genet — Obres del teatre europeu de postguerra amb què la dramatúrgia del muntatge del 2026 posa L’hostal en relació.
• El carrer de les Camèlies, de Mercè Rodoreda — Novel·la sobre desig, sexualitat, violència i dependència en les relacions entre homes i dones.

____________________

L’hostal de les tres Camèlies és una obra que, sota una capa de ruralisme català, amaga en els seus replecs la mirada profundament existencialista del millor teatre europeu de postguerra. I el cert és que no resulta difícil reconèixer, entre línies, la negror d’obres com
El malentès, d’Albert Camus, o com A porta tancada, de Jean-Paul Sartre.

L’angoixa de la impossibilitat de qualsevol sortida és probablement un sentiment comú de la generació que va patir, primer, l’horror de les guerres i, després, la desesperança de les seves conseqüències. No hi ha possibilitat de redempció. A aquest sentiment, Mercè Rodoreda hi afegeix, a més, una capa que delimita el seu punt de vista: el de la particular indefensió de la dona, una dona sotmesa al poder i a l’arbitrarietat de l’home. Rodoreda no és una escriptora amable. No li fa por abordar amb la seva escriptura els aspectes més escabrosos de l’ànima humana. No li fa por submergir-se en la pròpia biografia –per més que parcialment l’ocul-ti rere el vel de la ficció per fer que la poesia brolli sense pietat.

Contraposar els dos mons, el de la història personal de Rodoreda –guerra, separació, derrota, exili, desconnexió, desamor– i el del mirall literari de l’existencialisme europeu, ha estat en gran mesura l’objectiu de l’actual versió de L’hostal de les tres Camèlies. És a dir, fer emergir l’escriptura dramàtica amb tota la seva força.

Pablo Ley

____________________

Sessió Llegir el teatre (15/09/2026)

• Enregistrament 

Col·loqui

• Enregistrament pendent

____________________

← Torna a Llegir el teatre 2026/2027

← Torna a la pàgina principal de Llegir el teatre